a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Assemblea Nacional Catalana de Vic

Sense categoria

La independència és l’ambició més gran d’un poble.

Que l’aconseguim de manera pacífica i democràtica no vol dir que sigui fàcil.

Des de l’ANC Vic ens comprometem a seguir treballant amb serenitat, tocant de peus a terra, reflexionant, mesurant bé el present per saber quina mena de desafiaments ens trobarem en els propers mesos.

Certament hi ha hagut una naturalització de la pertinença catalana però no hem d’afluixar fins aconseguir la majoria social sobiranista.

Com deia Cardús cal crear estructures d’estat perquè l’endemà de la independència tinguem llum elèctrica si a Alcobendas se’ls acudís tancar l’interruptor…

Els fets i les humiliacions rebudes ens carreguen de raons per desitjar la independència. Però no n’hi ha prou de tenir raons, calen també sentiments.

I fins i tot el sentiment de pertinença és superior al d’ofec econòmic a l’hora d’escollir la butlleta per votar si vols l’estat propi.

Ser català o catalana pot ser un plus, no s’ha de renunciar ni renegar de res per ser-ho.

Deia també Cardús que ens hem d’adreçar amb una nova emocionalitat envers qui dubte, explicar-li amb paciència i tranquil·litat que no li prendrem a ningú la nacionalitat espanyola, senzillament els en donarem una altra.

La ciutadania és un dret individual. Ningú haurà de triar. 

I l’endemà les nostres escoles obriran, els hospitals també i els comerços i els bars i les indústries i potser serà dia de mercat… 

Des de l’ANC Vic estem molt contents de seguir treballant fidels al nostre poble, ajudeu-nos a dibuixar com volem la independència, quina mena de país volem.

Atenció, haurem de ser benèvols però no hem d’anar amb el lliri a la mà. O ara o mai. O lliures o morts!

I internacionalitzem tant com puguem el nostre anhel, donant per entès, això sí, que no som ni serem un problema per Europa ans el contrari, som una solució.

Explicava també el professor Cardús que la societat civil després de l’11S ja no ha d’anar al davant, no ha de competir, ha de treballar, això sí, amb objectius estratègics.

Cal coordinar-nos, estalviar energia, fer feina plegats.
Però no estem en una fase de resistència, estem en fase de construcció pro-activa.

El país bull i fa il·lusió però la batalla no està guanyada. 

Necessitem una majoria social per tenir un estat prosper, amb justícia social, per dignitat nacional i amb radicalitat democràtica.

Comptem amb vosaltres! Feu-nos arribar les vostres idees i la vostra disposició. Sereu molt benvinguts a l’assemblea nacional catalana territorial de Vic.

Gràcies!

 

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

(Espriu)

  1. El treball a fer per ampliar la majoria social per la independència, passa per una actuació decidida i encertada en àrees com Barcelona i Tarragona i els seus voltants. Jo visco en un petit poble d’una zona rural, on ja l’ajuntament s’ha fet de l’AMI, s’ha declarat territori català lliure i ha penjat l’estelada a la Casa de la Vila. La majoria de la gent està en aquesta sintonia i ha estat fàcil. Desitjo encert i coratge als companys de l’ANC que hagin d’actuar a les zones abans esmentades, ja que en aquests llocs on hi ha moltíssims votants del PP, Ciudadanos i PSC, la feina segur que no serà tan fàcil i agraida. Però la independència és per al benestar de tots i totes, i cal explicar-ho a tot arreu.
    Salutacions! 
  2. Cada vegada tinc més clar que hi arribarem. Costa, és clar, però també hem d’oblidar Espriu; com molt penses ha obert camí, com en Pep al Barça, però el camí ara ja és un altre. No sóc d’Espriu, m’agrada, però no en sóc amant. El considero un xic pedant, com en Pladevall, salvant les abismals distàncies. Sóc més planer, més titella i menys pompós. Llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.