a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Ara que el curs s’acaba…

General

…és un bon moment per reflexionar.
Ha estat un curs intens, amb moltes vivències, algunes apassionants i alguna altra un xic costeruda.
Però, per a mi, no hi ha cap ofici més bell que el de mestra.
Cada final de curs em dóna un balanç positiu.
Aquest resultat és fruit de l’amor que sempre et torna augmentat tot el que hi poses.
Avui, estant per casa, he rellegit escrits del P. Miquel Estradé.

Va escriure paraules sàvies pels mestres, com aquestes:

El mestre ha d’estimar la veritat i se li ha de notar.
El mestre ha de ser amablement exigent i ha de tenir la traça de fer veure l’exigència com a valoració.
El mestre ha de saber escoltar. Ha de saber despullar-se de la mania dels adults de resoldre problemes.
El mestre ha de saber que no hi ha gestos neutres davant els alumnes i que no hi ha paraules sense importància.
Un mestre ha de tenir ganes de viure i ha de demostrar que el pes de la vida no l’afeixuga fins a fer-li arrossegar els peus amb un gest cansat.
Un mestre no ha de fer por, perquè la por impedeix la confiança. I la por pot venir de moltes maneres. Fa por:

  • aquell qui judica,
  • aquell qui castiga sense raons,
  • el qui es mostra irònic,
  • aquell que fa quedar malament,
  • aquell que es riu dels altres,
  • aquell qui explica coses dels altres,
  • aquell qui ho sap tot,
  • aquell qui és perfecte,
  • aquell qui no falla mai en res,
  • aquell qui no comprèn les febleses dels altres,
  • aquell qui és massa ordenat
  • l’home que no dubta mai,
  • etc., etc.

El mestre no hauria de ser irritable, ans emotivament equilibrat.
Tot això es podria resumir de la manera següent: tota pedagogia porta al gran realisme de creure que l’home sempre és més important que el fracàs, que sempre val més que les circumstàncies, i a comportar-se d’una manera escaient a aquesta convicció.
Aquí, no s’hi arriba sense viure i comunicar esperança; i això és missió del mestre.

Per a tothom un molt bon estiu, a descansar força i a fruir més.
I…

Feliços si sabeu admirar un somriure i oblidar una ganyota: el vostre camí serà assolellat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.