a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Aniversari

Sense categoria


Hi ha dies que t’obliguen a la reflexió del pas del temps, del sentit
de la vida, de la calidesa de les presències i l’enyorament de les absències.
Hi ha dies que una imatge captada del reflex del món en un bassal del camí et
fa adonar que pot ser que algun cop, fins i tot mirant a terra, vegis el cel.
Hi ha dies que tens la certesa que la gent que estimes no només formen part de
la teva vida sinó que elles són la teva vida.
Hi ha dies que t’identifiques amb les paraules del poeta:

“Facilitat
i felicitat són xifres

que busquen els qui canten
dins una gàbia. Però si,
per a mantenir el foc,
us cal agafar una brasa
encesa, poseu-vos cendra
al tou de la mà.

I, de la tristesa,
feu-ne llenya.”

(Brossa)

  1. “… pot ser que algun cop, fins i tot mirant a terra, vegis el cel…”

    oi tant que si, bonica. Em quedo avui amb aquest preciós trosset de tu.
    Quin poder el de les paraules que, amb una sola frase, ens poden dir, fer sentir, tant!

    I si, tenim la certesa que les persones que estimem, estiguin o no estiguin amb nosaltres, són i seran per sempre en nosaltres. Són la nostra vida.

    “Per més estreta que sigui a vegades la nostra finestra, el cel continua sent igual d’ample”

    Una abraçada i fins aviat

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.