a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

abril

General
‘Què vol dir viure al paradís? Simplement és estar al costat dels qui estimes’. 

Ho acabo de sentir amb la veu melodiosa d’en Miquel Calçada en els seus afers exteriors. I té tota la raó.

L’abril és un mes bonic i trist.
És bonic veure com els camps i els prats d’Osona agafen un to de verd rabiosament nou o bé com els amara el groc lluent de la colza.

L’abril és el meu aniversari (sóc àries!), i això és bo, el temps és vida i la vida és un regal si saps respondre de manera agraïda a aquest do gratuït.

El meu pare era també nascut a l’abril, ens portàvem dos dies! I la mama va morir just el dia del mig, entre els nostres dos aniversaris.

Això omple de nostàlgia aquest mes tan generòs, tan lluminós i amb tanta personalitat.

No és un mes amb el guió marcat. Fa la temperatura que li sembla més escaient. Un dia et mostra la bonança més plàcida i l’endemà et munta un festival de llamps i trons i pedregada que sembla que els de dalt canvien els mobles de lloc!

A l’abril ja són llargues les tardes i no fa mandra acostar-se al mar com he fet avui i sentir que val la pena tot i saber que ja falta ben poc per ser lliures!

Aquesta és la primavera catalana i en gaudim! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.