a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Arxiu de la categoria:

any Triadú

General

M’agrada aquesta reflexió del gran mestre, pedagog, crític, traductor, poeta, escriptor, defensor de la llengua, resistent antifeixista… tan present a Osona des de Cantonigròs.

Vos sí que us vau acostar, i molt, a l’excel·lència!

Gràcies!

no ens rendim

General

L’esperança esdevé imprescindible quan tantes coses pengen d’un fil.

Però aquí estem, en les lluites personals i col·lectives per defensar la vida, la llengua, la nació… i mai no ens rendirem.

I, malgrat tot, avui he captat aquesta imatge…

La primavera ha tornat!

dia de Santa Llúcia

El dia 13 de desembre de l’any 1962 (l’any de la gran nevada) vam anar a viure al Santuari de Puig-l’agulla.

Jo tenia 3 anys i tinc un record feliç d’aquell dia. Veig la mama obrint el calaix del pa i dient-nos a les nenes que aquell dia per dinar menjaríem ‘pa amb xocolata’!

En aquell moment no teníem res més però jo sentia que ho tenia tot.

A Puig-l’agulla vam arribar-hi només amb el carro, la mula, la vaca (que es deia Rosquilla) i 15.000 ptes. de deute, deia el meu pare.

Les collites de Managès de Tavertet (on vaig néixer) eren escasses o nul·les perquè se les enduien sempre les pedregades. Teníem uns coets negres que en teoria servien per desfer les tempestes però no devien fer l’efecte desitjat. Els teníem guardats a dalt més alt i a mi em fascinaven.

El papa, la mama, la Salut i jo vam ser els hostalers de Puig-l’agulla fins l’any 1987, tots quatre fent pinya i ens en vam sortir!

Al principi, el papa amb la mula anava a arrossegar pins i mica en mica va anar arreglant la carretera perquè és pogués arribar al santuari en cotxe. Després va començar a matar porc i fer llonganisses i bisbes i botifarres i mica en mica vam començar a tenir hostes i clients fidels.

Aquest entrada al bloc vol fer honor a la memòria dels meus pares i de tota aquella generació de gent valenta que va saber tirar endavant i mantenir viva l’esperança.

Per tots ells, no defallirem mai!

 

jornades particulars

No hi ha manera d’acostumar-me al dia a dia en aquest temps de Covid19.

No ens podem abraçar i ni tan sols veure’ns una bona estona amb mascaretes (sense, ni pensar-hi!)

No podem barrejar més de dos grups bombolla i no podem visitar la iaia de 90 anys o les persones vulnerables que tant estimem.

Avui és el sant de la tieta Conxita que és una segona iaia pels meus fills i li he portat una planta i un número de la grossa sense entrar a casa seva, ha hagut de sortit a fora amb distància i mascareta (però ha estat feliç).

Es fa llarg això també…

És gust, això sí, inventar coses conjuntes. Amb les estimades amigues hem fet un bloc totes cinc i us el presento a veure si us agrada.

Ja m’ho direu!

Es diu “PARAULES MESTRES” https://paraulesmestres.blogspot.com/

‘La Rodols té visita’

La meva amiga Dolors (Rodols) ha escrit un conte.

Gràcies a això anem totes una mica de bòlit. Estem emocionades perquè sabem que es mereix aquest reconeixement.

Va ser fora de casa per culpa d’una operació seriosa i, quan va tornar a casa, una parella de mallerengues havia fet niu en una lleixa de l’eixida a prop de l’escala que puja al terrat i era ben visible des de la finestra del menjador.

Darrere el vidre estant podia contemplar cada dia aquest miracle de la vida que l’empenyia a llevar-se. Aquest badar la va ajudar a escampar cabòries i va provocar el desig d’escriure aquesta bella història.

La Maria (Miqui) Solà ha embellit encara més el relat amb els seus dibuixos plens de sensibilitat i complicitat.

És a les llibreries d’Osona i online a la distribuïdora de NEOPÀTRIA

 

COVID19

Hem de seguir cuidant-nos, però mantenint la calma i recordant que no estem en una situació d’emergència.

Seguim cuidant especialment a les persones vulnerables.

Hem de saber que és moment de tenir cura de la salut, prendre el sol, estar a l’aire lliure, buscar l’harmonia de la manera que cada persona trobi per recuperar-nos de moments difícils i del llarg hivern…

Cal mantenir el contacte amb altres persones perquè el vincle produeix substàncies i hormones que ens ajuden a mantenir les defenses en bon estat. Llegir xifres només sobre “casos i casos” que van creixent ens espanta i a més, no es correspon a un augment de la mortalitat, com veiem en el darrer gràfic de l’Ministeri de Sanitat.

Creix perquè ara es fan moltes proves i es detecten a moltes persones amb el virus en una prova.

En la gràfica de 18 d’agost del ministeri de sanitat, la mortalitat es manté en xifres baixíssimes. I d’aquestes, en part són persones que han mort per altres causes, com cada mes, cada any … però donen positiu a la PCR.

(Estic en confinament per contacte estret amb una persona positiva i la meva metgessa homeòpata m’ha enviat el vídeo i les paraules que vull compartir 🙂

Consell per la República

Diu Vicent Partal que estem fent ‘la revolució de les nostres vides’… des que li vaig llegir en un dels seus bons editorials que no m’ho trec del cap.

Tan senzill i tan real alhora.

Avui és dissabte, de 10 del matí a 1 del migdia hem obert la parada de l’ANC_Vic davant de Casa Comella. Fa 8 anys que tinc els dissabtes compromesos i allà estem, acalorats a l’estiu i congelats a l’hivern. Ja sabeu que a Vic ‘nou mesos d’hivern i tres d’infern’!

Ens cuidem uns als altres i si algú no hi pot ser ho cobrim amb bona disposició, això és el millor. Som bons companys amb l’objectiu comú de la independència.

Però la parada només és una de les tantes activitats, no parem mai.

Aquests dies sembla que s’obre una escletxa, el Consell per la República comença a ser efectiu i això val molt la pena.

Tindrem, ja a partir d’avui, la identitat digital com a ciutadans de la República Catalana!

Si us plau: UNEIX-T’HI!

Carme’s :)

Quan érem adolescents jo vaig escriure un ‘poema’ i la Carme hi va posar música.

No és que sigui molt bo però té l’esperit del moment i aquí quedarà registrat. Més endavant afegiré la partitura 😉

Aquí estem, nosaltres amb la guitarra, de llavors i d’ara! I que duri!

AMIGA

La vaig conèixer un 22 de maig

i amb ella es va fer l’aurora d’un nou dia.

Ella és per fora

senzilla i alegre

i per dins té l’esperit d’una gavina.

Sap que el vegetar

no és el més important

i ara aprèn a volar.

Jo estimo aquesta gavina

que prova d’aixecar el vol cada dia.

Sí, estimo aquesta gavina

que en acabar el dia

n’hi ha hagut molts que han aconseguit

que tampoc volés lliure.

Aκρωτήριο Σούνιο (Cap Súnion)

El temple del deu Posidó a Súnion. Un lloc per anar!

Estic fent llista 😉

“Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.”
_ Carles Riba

 

Debat de Vilaweb amb el MHP Puigdemont

Gràcies pel debat Vilaweb, gràcies president Puigdemont.

La penúltima pregunta al president ha sigut ‘la meva’ i deia:

“Aquest ‘preparem-nos’ que ens vau dir a Perpinyà… el podeu concretar una mica més?”

I a mena de resum i interpretació de la resposta seria això:

  • preparem-nos per com ho hem de fer per guanyar quan ens trobem davant ‘la pared’ de l’estat espanyol.
  • aprendre les lliçons de l’1 d’octubre del 2017 i conèixer del tot les nostres fortaleses i les debilitats de l’adversari
  • anar més enllà de la política parlamentària
  • comptar amb la societat civil
  • treballar al marge també de les institucions autonòmiques
  • treballar-ho fora de Catalunya (Consell per la República)
  • també des de l’interior, cadascú en el seu àmbit fer tot el que puguem perquè no tenim altra destinació que l’estat independent.

#Verdaguer175

Vaig tenir l’honor de ser una de les veus que van conformar el projecte ‘Canigó 125 veus’.

El 2011 es commemoraven els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer (1886). Un llibre que ha esdevingut símbol de la nostra cultura i forma part de l’imaginari col·lectiu dels catalans del nord i del sud de la serralada pirinenca.

Avui que fa 175 anys del naixement del Poeta aprofito aquest fragment per fer homenatge a qui ens va salvar la llengua i la dignitat com a poble.

25 anys de Vilaweb

Per molts anys VILAWEB!

M’he emocionat de veure’m parlant d’aquest bloc al recull dels ’50 vídeos més curiosos de Vilaweb’ del 2014.

L’aniversari del Blocs de VilaWeb. El 2014 els Blocs de VilaWeb van fer deu anys. Per celebrar-ho vam fer aquest reportatge parlant amb la gent que hi ha darrere d’aquests escrits.

Llavors, com ara, tots els blocaires manifestàvem l’orgull de ser-ho.

Una abraçada per tots ells i elles que han esdevingut gent de casa.

És cert que la immediatesa de twitter, en el meu cas, m’havia allunyat d’aquest ‘racó de paraigua’ del bloc i era més fàcil de piular ‘a cop calent’ que de fer una entrada al bloc.

Però mira, el confinament m’ha fet interioritzar la vida i escoltar millor el silenci i m’ha retornat el temps i el plaer d’escriure quan tinc un estímul per compartir.

Gràcies Vicent i Assumpció i tota la comunitat de Vilaweb per persistir amb solidesa, convicció i esperança.

Guanyarem!

sóc ANC

Cridem

Tots els catalans i catalanes, siguin quins siguin l’origen i l’adscripció política o ideològica de cadascú, a incorporar-se al procés per a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, primer pas per a forjar una nació lliure, justa i avançada.

_Barcelona, Palau de Congressos, 30 d’abril de 2011

Jo hi era al Palau de Congressos aquell 30 d’abril de 2011, em va entusiasmar la idea de treballar per la independència de manera aliena als partits polítics.

És que el 2010 havia estat candidata al Parlament de Catalunya per “SÍ” Solidaritat Catalana per la Independència i l’experiència em va desolar…

De tot se n’aprèn diuen i així va ser. La força del 13D a Osona em va il·lusionar tant que no vaig dubtar de dir sí a SÍ.

No ho sabia, i ho vaig aprendre llavors, que els partits (per això es diuen partits) mai són sencers! Mai no havia sigut de cap partit, havia votat sempre, però els havia vist de lluny i prou!

Ara tampoc sóc de cap partit, només sóc de l’ANC, de la Territorial de Vic des del primer dia també i, conjuntament amb un grup de gent fantàstica, lluitem cada dia per “forjar una nació lliure, justa i avançada”.

Feu-vos socis de l’Assemblea Nacional Catalana perquè:

“Quan les aranyes uneixen llurs teles poden capturar el lleó” (Dita etíop)

el maig a la plana de Vic

És una sort contemplar l’entrada del temps clar des de dalt d’un dels turons de la nostra plana.

No hi ha un altre mes més bell i acolorit. Tots els colors del verd omplen la geometria dels camps i de tant en tant el groc rabiós de la colza els fa de contrapunt.

La piuladissa de les orenetes esbojarrades i els capvespres amb les melodies de les merles, els tudons, les tórtores,  les mallerengues, els rossinyols, els falciots, els abellerols, els tords, els gafarrons, els puputs i no m’oblido dels pardals! Acompanyen aquesta olor vital del renaixement.

Sí, escric confinada, però ho guardo a la memòria.

Coratge!