a cop calent

Hem de seguir cuidant-nos, però mantenint la calma i recordant que no estem en una situació d’emergència.

Seguim cuidant especialment a les persones vulnerables.

Hem de saber que és moment de tenir cura de la salut, prendre el sol, estar a l’aire lliure, buscar l’harmonia de la manera que cada persona trobi per recuperar-nos de moments difícils i del llarg hivern…

Cal mantenir el contacte amb altres persones perquè el vincle produeix substàncies i hormones que ens ajuden a mantenir les defenses en bon estat. Llegir xifres només sobre “casos i casos” que van creixent ens espanta i a més, no es correspon a un augment de la mortalitat, com veiem en el darrer gràfic de l’Ministeri de Sanitat.

Creix perquè ara es fan moltes proves i es detecten a moltes persones amb el virus en una prova.

En la gràfica de 18 d’agost del ministeri de sanitat, la mortalitat es manté en xifres baixíssimes. I d’aquestes, en part són persones que han mort per altres causes, com cada mes, cada any … però donen positiu a la PCR.

salutacions! escric perquè #JoEmQuedoACasa

És hora de retrobar-se amb aquest bloc, és hora de tornar a escriure.

Hi ha una pandèmia i tothom fem tot allò que podem per vèncer-la.

El govern de Catalunya amb el MHP Quim Torra al davant intenta tancar fronteres ja fa més d’una setmana però l’Estat, acostumat a escanyar-nos, ho impedeix.

De petita, a Puig-l’agulla, vam estar confinats per una nevada d’aquelles d’un metre de neu. En tinc un bon record. Els pares, com sempre, ens transmetien aquella serenitat de la bona gent de pagès, no vaig trobar a faltar res. I el millor va ser que vaig aprendre a jugar al ‘subhastat’ i em va apassionar. Ja m’ho deia el papa textualment: “si fossis un vailet no te n’ensenyaria”. En aquells temps i d’on venien els pares (de Montdois ell i del Molí de Querós ella) els feia por perquè veien que hi havia homes que havien perdut el que tenien per culpa del joc.

El que em fa estar amb ànsia aquests dies és no poder abraçar i donar ànims a la gent que pateix alguna malaltia i el confinament i la por d’agafar aquest virus els manté incomunicats.

Dedico aquest escrit a la meva estimada amiga Dolors i com per ella també a tothom perquè tingui una prompta recuperació.

Això sortirà bé i nosaltres i el país renaixerem.

Cuideu-vos!