Incendi del 1983. Taradell – Puiglagulla
Era diumenge, érem tots a casa, a Puiglagulla, estàvem servint els dinars.
Eren quarts de quatre, el meu pare va treure el cap a fora la plaça i va dir ‘hi ha foc’. Vaig veure-li un rostre de preocupació.
El fum ja tapava el sol i provocava que la seva llum fos trista i ombrívola.
Van arribar els bombers i ens van dir que havíem de marxar. Els meus pares em van dir que passés a davant i els esperés a Vilalleons.
Em vaig enfilar al meu 2CV vermell amb el cor encongit i els ulls negats.
Abans d’arrencar em vaig assegurar que m’havia endut el vestit de núvia i els anells. El dissabte següent em casava a l’església del Santuari.
La por del meu pare era que uns guspira anés a parar a la pallissa que era dins la casa i això provoqués el desastre.
Des d’aleshores no hi ha cap incendi que no em recordi aquell 31 de juliol i aquella imatge de desolació fins a Taradell.
I també em recorda la bondat, la solidaritat i la generositat de la gent de Vilalleons que ens volia a casa seva i ens consolava quan, drets a prop de l’església romànica, sentíem el soroll amenaçador del foc abans que l’aturessin a la carena.