a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

caliu

Sense categoria

Afecció,
passió, etc, extingida només aparentment.

Sempre m’ha agradat la paraula caliu i la seva definició en sentit figurat.
Aparentment tots mostrem correcció i serenitat, bé uns més que d’altres; però la majoria ens comportem.
Això no vol dir que les afeccions i les passions no hi siguin i és gust trobar aquells moments per deixar-te anar i gaudir-ne.

També
seria bo que com a poble deixéssim anar una mica la passió i
ensenyéssim les dents. Ja n’hi ha prou d’ajupir el cap i dir amén a tot
el que des de l’estat se’ns imposa. Els insults i les befes que des
dels mitjans espanyolistes ens arriben dia rere dia i haurien de tenir
alguna resposta contundent per part nostra.
No n’hi ha prou de que
individualment estiguem més o menys bé. Catalunya ens necessita.
Unim-nos amb els nostres germans de llengua i construïm i país lliure i
sense complexos.
No devem res a ningú. Amb 300 anys de submissió ja hem pagat tots els nostres possibles pecats home!
És que sempre estem pendents de que no se’ns enfadin com si això arreglés alguna cosa. No anem bé.
El partit d’avui de Catalunya-Argentina per exemple, per què no juga en Bojan? Doncs perquè no s’enfadin els espanyols. Malfet!
No podriem començar per aquests petits detalls i anar construint la nostra nació a la nostra manera?
No tenim cap persona que pugui liderar una reconstrucció nacional amb dos dits de front?
Mira
que en tenim de possibilitats i recursos en tots els àmbits! En esport,
en música, en ensenyament… el nostre potencial, la nostra afecció, la
nostra passió, etc, està extingida només aparentment.
Posem-nos a caminar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.