any nou, vida nova!
s’han
acabat
les festes
i ara tornem
a la quotidianitat
però amb les llumetes
enceses
I compartim amb els companys de feina els petits i grans propòsits pel
nou any, i compartim amb els amics i amigues els propòsits més íntims i
secrets.
Això dels propòsits i desitjos és molt curiós; un d’aquests dies a Roma, vaig anar a la basílica de Sant Pau Extramurs, allà hi ha el sarcòfag de Sant Pau. Al davant d’aquest sepulcre que està a sota l’altar major, hi ha una
mena d’urna on s’hi poden dipositar uns sobres que continguin peticions
pel Sant
Jo vaig demanar llibertat i sobirania per Catalunya, ja veus, passo quatre dies lluny de la pàtria i ja m’enyoro!
Vaig escriure aquest post fa vuit dies i el publicaré encara que ha
quedat una mica antic, amb una setmana més l’any ja no sembla nou.
Ara ja estem tots força més atabalats, sobretot a l’escola. Aquest joc cruel del PP utilitzant la llengua i els nens i nenes com a instruments per captar vots em repugna.
Tal com diu avui a l’avui la Isabel-Clara Simó Estan en contra nostre!