aniversari
He tardat tant
a tornar a escriure
que ja tinc un any més i tot!
A la foto Managès,
la casa de Tavertet
on vaig néixer
Sempre se’m fan una mica costa amunt aquests dies de mitjans d’abril i no pas perquè faci un any més, això ja em ve de gust.
El
que se’m fa feixuc és que el meu aniversari, que és el dia 19, sigui
l’endemà del dia que es va morir la meva mare i al cap de dos dies del
que era l’aniversari del meu pare que aquest any n’hauria fet 83 (36
més que jo).
Cada any em passa i sempre em penso que l’any
vinent miraré de preveure-ho i no deixaré que m’envolti aquest
sentiment de buidor en aquest mes que tot reneix i que la plana de Vic
es prepara per rebre el maig, un dels mesos més bonics a la nostra
comarca i potser a tot arreu.
Però torna l’enyor i és inevitable…
I
mentrestant a l’escola hem començat el tercer trimestre i en efecte al
cap de poc ja semblava que no haguéssim estat fora una setmana.
Ja
hem fet les preinscripcions i hem posat a punt la festa de Sant Jordi.
Dilluns fem els Jocs Florals i venem roses i tota l’escola i el poble
té aquell aire festiu tant bonic. La festa de Sant Jordi és la millor
de totes perquè és festa i estem a l’escola i això li dóna aquest
caràcter especial que la fa única.
Havia pensat que a partir del meu aniversari escriuria una mica cada dia, però veig que hauré de seguir escrivint a Cop Calent, que vol dir quan tingui un desig d’escriure i sense rumiar-m’hi gaire.
Això de a Cop Calent,
ve d’un llibre del Pare Miquel Estradé, gran persona i gran amic, amb
qui vaig compartir moltes converses apassionants. Me l’imagino somrient
veient com m’he copiat el seu títol. Somrient amb tendresa, com deia
ell, que és la manera per ser feliç.
en veure ‘t complir esplèndids anys. Felicitats, volguda Carme .