una hora més d’espanyol

No és això companys, no és això,

ni paraules de pau amb barrots

ni el comerç que es fa amb els nostres drets,

drets que són, que no fan ni desfan

nous barrots sota forma de lleis.


He tardat dies a reaccionar, quan vaig escriure aquí
al bloc només pensava “no és això” i no em sortia res més.
També he tingut una setmana difícil a l’escola. A vegades t’adones que l’escola
es fa petita, li manquen encara molts recursos per poder acollir a tothom.
Allò que deia la Carme-Laura de la motxilla. Cada nen ve amb una motxilla
diferent i n’hi ha que no troben espai, n’hi ha que no els hem sabut fer lloc.
Bé, tornant al decret que ens demana una hora més d’espanyol. Avui he llegit a
l’Avui el que diu el vice-president i ha coincidit amb el que comentàvem entre
els mestres a l’hora del pati.
Dèiem que potser nosaltres a Santa Eugènia de Berga si que ens convindria una
hora més de castellà però que només la faríem si a canvi en una altra escola
que els convé fer una hora de català també la fessin.
Això sí, el castellà com assignatura, no pas com a llengua vehicular fent
naturals o gimnàstica.
Si comptem l’hora de castellà com a vehicular podem comptar infinitat d’escoles
que ja fan aquesta hora de més augmentada a les hores del pati.

(foto: davant l’Escola de Vilalleons on la mestra em deixava ensenyar als petits i a mi m’encantava)

15 pensaments sobre “una hora més d’espanyol

  1. No cal que ens esforcem a buscar culpables de la situació. El que de veritat ens ha de preocupar és que realment anem enrera i el que ens cal, és reaccionar. Sabrem fer-ho?

    Per cert, referit al teu comentari d’ahir. Vols dir que jo et vaig invitar al sopar amb en Quico Homs?  Molt em temo, que el sopar el vas acabar pagant tu!!!

    Fins aviat!

  2. A vegades em sento trist i ara ho estic. A vegades em penso que estic vivint en un país que no val la pena.

    Avui he escoltat en Maragall, l’Ernest, al matí de Catalunya Ràdio i no aquest home no és altra cosa que un botifler i en Montilla una persona que no té ni idea de la nació catalana. També han procurat durant 40 anys que no la tingués, ni ell ni cap inmigrant d’aquella època. Els convergents són Estevets de l’Auca del senyor Esteve i no tenen cap vergonya de vendre’s al primer que passa i, el més trist del cas, que els d’Esquerra comecen a anar pel mateix camí. En aquest país ningú és juga els quartos per res i quan tot es vol tot es perd. A aquest pas anem en camí de  perdre l’ànima que no és altra cosa que la llengua i la culpa de tot plegat serà nostra i únicament nostra. Els catalans sempre fem el joc a Madrir. A vegades penso que som un poble inferior, sense orgull i amb un amor propi que fot fàstic.

    Ramon

  3. Quina vergonya! Ni una hora més de castellà a les escoles, ni a la plana de vic ni enlloc!
    L’Imma ens explica que el peix de primer s’està morint… A veure si aviat la pobra Laia els hi haurà d’explicar que "el pobre pez está perdiendo su vida…"
    Els nostres nens i nenes no necessiten més castellà. Jo, sense fer-ne gaire a l’escola ni enlloc, em puc moure per tot el món sense problemes, el castellà s’apren quasibé sense l’escola.
    Insubmissió!!!! A Santa Eugènia de Berga ens podem declarar com a escola independent, així potser, prenent exemple, altres escoles ens copiaran. Ah! Carme, ves-te preparan per quan t’obrin l’expedient com a directora, jo, a la teva ombra et recolzaré.
    Petonets…
    MAIDO

  4. Bon dia,  Carme !

    He trobat l’article original del periodista Ramon Barnils. L’adjunto. Un original, ñes sempre un original.

     
       
    Si tenim mestres, rai
    Ramon Barnils
       
     

    N’hi ha que pateixen pel decret d’humanitats espanyoles, reforçat científicament per la R.A. Espanyola H., que diu que a les comunitats autònomes amb llengua pròpia la seva història, la d’ells, no s’hi ensenya. No es demanen, ni per curiositat, què ho fa que coincideixin l’ús d’una llengua estranya amb explicacions estranyes de la seva història. Anem a nosaltres: mentre tinguem mestres, ja poden anar ganyolant.

    En tenim antecedents: en el seu règim anterior era obligatòria l’assignatura ”Formación del Espíritu Nacional”. I no són nacionalistes. No recordo haver-la estudiada mai: els mestres no ens l’ensenyaven. Amb dues excepcions: en set anys de batxillerat, dues vegades els inspectors van venir a inspeccionar l’assignatura. La tarda abans els mestres ens deien les preguntes i respostes principals i els inspectors, si és que mai van acabar venint, se’n van tornar amb els deures fets.

    Mentre tinguem mestres, decretin.

       
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*