SER MESTRA

Avui rumiava que hauríem de fer alguna cosa
més per l’educació i l’ensenyament al nostre país.

Tot ha vingut quan he sentit, en una tertúlia
d’aquestes que sents per casualitat passant per davant de la TV…

Parlaven
de que quan tinguessin un fill els agradaria
no haver de portar-lo a l’escola perquè no fa cap falta avui en dia ja que amb
un ordinador a casa ja n’hi havia prou.

L’altra responia que els pares, entre
ells i a fora de l’escola, parlaven de com podia ser que ensenyessin a restar
de tantes maneres diferents i que si tot plegat agafant una calculadora havien
acabat abans.

Una conversa de nivell, ja ho veieu. On fer
befa de l’escola i dels mestres és fàcil i còmode i a més et pots guanyar
moltes complicitats.

Jo, si algun cop he tingut oportunitat de
parlar amb algun polític, sempre li he dit que si volen una Catalunya millor
que apostin per l’educació, per l’escola, pels mestres.

També insisteixo sempre en que no podem anar
bé si socialment no hi ha reconeixement per ser mestra/e.

Amb això vull dir que m’agradaria que a les
taules rodones i als debats hi hagués algú convidat només pel fet de ser mestra
o mestre. I no cal que sigui per parlar d’educació només, l’experiència de 20
anys fent de mestra, per exemple, dóna una visió ampla i fonda de la vida.

La majoria de mestres anem fent tenaçment el
nostre treball dia rere dia, sempre esperonats per aquella punta d’il·lusió pel
futur que transmeten els nens i les nenes. També hi ha entrebancs, lluites i
dimissions però posant el plat a la balança guanya la bona feina.

Parlo del que jo conec, d’infantil i primària.
Per creure’m només hauríeu de veure per un forat tot el que es fa a les escoles
per exemple els dies abans de Nadal. Amb els Tions, les cançons, els pessebres,
la festa pels pares i mares, els guarniments, el vers, les tapes d’àlbum, els
calendaris d’advent… etc.

Emociona veure nens i nenes vinguts de lluny
cantant El Rabadà o El Noi de la Mare.

I això, només ho pot fer l’escola…

Pensem-hi

2 pensaments sobre “SER MESTRA

  1. Tinc un bon record d’una bona pila de bons mestres que m’he trobat en la meva vida. M’agrada pensar que m’han contagiat amb un trosset del interès i entusiasme que tenien per a fer la mes maca de les tasques, i fer-ho cada dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*