abril
Ho acabo de sentir amb la veu melodiosa d’en Miquel Calçada en els seus afers exteriors. I té tota la raó.
L’abril és un mes bonic i trist.
És bonic veure com els camps i els prats d’Osona agafen un to de verd rabiosament nou o bé com els amara el groc lluent de la colza.
L’abril és el meu aniversari (sóc àries!), i això és bo, el temps és vida i la vida és un regal si saps respondre de manera agraïda a aquest do gratuït.
El meu pare era també nascut a l’abril, ens portàvem dos dies! I la mama va morir just el dia del mig, entre els nostres dos aniversaris.
Això omple de nostàlgia aquest mes tan generòs, tan lluminós i amb tanta personalitat.
No és un mes amb el guió marcat. Fa la temperatura que li sembla més escaient. Un dia et mostra la bonança més plàcida i l’endemà et munta un festival de llamps i trons i pedregada que sembla que els de dalt canvien els mobles de lloc!
A l’abril ja són llargues les tardes i no fa mandra acostar-se al mar com he fet avui i sentir que val la pena tot i saber que ja falta ben poc per ser lliures!
Aquesta és la primavera catalana i en gaudim!