#endefensapròpia
Potser perquè els teus pares llauraren la terra o perquè vas créixer sentint olor de bosc.
O per aquell parlar savi del teu oncle que feia pipes amb soques de bruc.
Potser va ser la ràbia de la mestra que t’adoctrinava en castellà o la tossuderia dels savis que no es van deixar doblegar.
Potser pels acords de la guitarra, les converses, els secrets, les descobertes i les passions.
O per la força de les nits i els somnis a la punta dels dits.
Avui sortiràs al carrer i seràs una baula de la cadena En defensa pròpia. I per dins recitaràs Verdaguer perquè tots portem amagat un ‘poeta i fangador’.
I el teu cor estarà content. La teva pàtria, tan petita, és a punt de ser completa!
Avui és 11 d’agost, fem un assaig per la gran Via Catalana.
És com una boira matinera que amara la Plana de Vic en ple estiu.
D’aquí un més, per la diada, hi tornaràs. Seràs un més dels milers de persones que forgen la independència de Catalunya.
Viure aquest moment és gairebé indescriptible perquè tenir la llibertat a l’abast fa estremir.