un estiu EN DEFENSA PRÒPIA
Un altre estiu pendent de reunions, trobades, formularis, autocars, marxandatge, parada de dissabtes…
Som molts els que fem tot i més per tirar el país endavant i construir la majoria que ens durà a la independència.
No som herois, fem el que fa qualsevol que s’hagi compromès a treballar des de l’Assemblea Nacional Catalana per aquests objectius.
Si que estem cansats i ens agradaria tenir més temps de lleure. Però encara no toca, encara no som allà on volem ser. Encara no som lliures.
Som tossuts i tenaços i no afluixem perquè sabem que no podem fer-ho.
Som ben conscients que som molt afortunades, som una generació de persones que veurem néixer una Catalunya lliure, justa, pròspera i honesta. Què més podem demanar?
A més hi ha molta gent que es refia de nosaltres i amb la seva fe i confiança ens anima i esperona.
M’emociona ser darrera la parada de l’ANC al mercat dels dissabtes i constatar que ho hem fet bé, no només ara nosaltres, que també. Ho ha fet bé la societat pacífica que ha construït un model d’acollida i d’acceptació de l’atri que no té marxa enrere.
Quan persones de qualsevol origen, edat i condició et vénen a comprar l’estelada per penjar (ara ja renovar!) al balcó, veus que tot és possible.
Fa 30 anys d’immersió lingüística i aquest n’és el fruit. Els mestres hem aconseguit que els que un dia van venir de fora ara ja siguin plenament dels nostres.
Espanya no hi té res a fer. Pot mentir dient que hi ha una societat dividida però no és cert.
Aquells nens que vam estimar des de l’escola s’han fet homes i dones que estimen la nostra cultura i la nostra llengua encara que alguns encara no la parlin.
L’escola iguala les oportunitats i educa persones per saber ser lliures. Ara aquestes persones també construeixen independència i ells i nosaltres junts som i serem imparables.
Des d’Osona estem organitzant una cadena ambiciosa, és un assaig per la gran VIA CATALANA.
L’hem anomenada EN DEFENSA PRÒPIA en homenatge a Verdaguer i va des de la Casa Museu a Folgueroles fins al monument d’Alfaro al campus de Vic.
Ens fa il·lusió que hi participeu i que ens ajudeu a donar-nos les mans per resseguir aquest camí ral que feia cada dia Jacint Verdaguer quan tenia 10 anys i anava a estudiar al Seminari.
Entreu, informeu-vos, inscriviu-vos. GRÀCIES!
MURIEL CASALS
No som aquí per a buscar un somni, nosaltres som el somni