I una aprèn…

Després d’un temps,
una aprèn la subtil diferència
entre donar la mà
i encadenar una ànima,

i una aprèn
que l’amor no significa ficar-se al llit
i una companyia no significa seguretat
i una comença a aprendre,
que els petons no són contractes
i els regals no són promeses,

i una comença a acceptar les seves derrotes
amb el cap ben alt i els ulls ben oberts
i una aprèn a construir
tots els seus camins en el present.

I després d’un temps
una aprèn que si és massa,
fins i tot els raigs del sol cremen.

Així que, una planta el seu propi jardí
i decora la seva pròpia ànima.

I una aprèn que realment pot aguantar,
que una realment és forta,
que una realment val.

I una aprèn i aprèn ..

(mots basats en un poema atribuït a Borges)

Que tingueu un feliç 3r trimestre!

Salut, sort i encert!

Un pensament sobre “I una aprèn…

  1. M’ha agradat molt aquest poema. Sí, sols amb el temps s’apren a donar la mà, a acceptar les derrotes amb el cap alt,a construir en el present, a evitar els excesos , trobar l’equilibri i a decorar la pròpia ànima. I t’adones que ets  prou forta per fer-ho. Però això és amb el temps…i mai finalitza aquest procés d’aprendre.

    El comparteixo, amb el teu permis, amb altres persones.

    Carme R.