la tardor va per dins
9 d’octubre ja i les calorades del migdia que no reculen.
Fa un mes que els nens i nenes han començat l’escola i sembla que sigui el mes de juny. Tornen del pati acalorats, suats i assedegats.
Però encara que no ho sembli la tardor fa el seu efecte. Les fulles s’aguanten per un fil i si bufa un bufarut s’arremolinen i ballen una dansa.
A les persones, la tardor ens porta una necessitat de mirar el que esdevé a fora però des de dins.
Aquest vespre he estat escoltant el discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford i també el pregó del periodista i lingüista Joaquim Maria Puyal.
He après lliçons de vida amb cadascun d’ells. Quanta gent bona i alhora bona gent que hi ha! En Puyal, en Margarit, en Broggi, en Miquel Calçada, la Teresa Forcades…
Enyorarem Jobs.
Però hi ha aquesta gent bona i bona gent que ens durà fins el final. Ens durà fins a la victòria.
Feliç tardor a tothom 🙂