Banya d’Àfrica

Els meus pares m’explicaven que al
poble de Querós, encara que hi havia molta distància entre les
cases veïnes, si hi havia un malalt o una necessitat
tothom es mobilitzava.

Se’ls hi negaven els ulls quan ens
explicaven com aquell dia, que sense haver demanat ajuda, van trobar,
a punta de clar, més segadors disposats a donar un cop de mà (o de
falç en aquest cas) que quarteres per segar.

Passaven gana a la postguerra però el
Molí de Querós no va deixar mai de molinar.

La meva padrina, vídua i amb cinc
fills, no demanava res més que un parell d’embostes de farina per
cada sac de duien a molinar.

I quan passaven els Maquis -que els
coneixien d’una hora lluny perquè sempre anaven de tres en tres- els
feia una bona olla de farro i au! A travessar el pont de Querós i
camí enllà.

Diu que un dia els guàrdia civils
volien carregar-se a tots els Maquis que corrien pel cor de les
Guilleries i van preparar un metralladora al cap del pont. Però
resulta que es van adormir i els Maquis van passar i es van endur la
metralladora i tot.

Els meus tiets m’han explicat aquests
relats perquè ens ho han demanat per fer un article sobre pobles
perduts com Querós. He tornat a xalar de valent amb aquestes
converses tan autèntiques i tan inversemblants alhora.

Eren uns temps durs, no hi havia menjar
però les persones s’ajudaven i s’intercanviaven els productes de
primera necessitat.

Com ho hem de fer ara? Hem desaprès
l’habit d’ocupar-nos dels nostres veïns?

És un crim que deixem morir tants
infants a ‘la banya d’Àfrica’,

Aquest matí llegia un ‘tuit’ d’en
Bozzo que deia textualment: “Les tropes internacionals han de fotre
el camp ja! De Líbia, Iraq, Afganistan i altres indrets on fan el
paperina. Això sí que és estalvi
!”

Res no és creïble si permets que mori
de gana una persona com tu.

Encara que passa allò que ‘si mor una
persona és una tragèdia i si són trenta mil és estadística’ ho
hem de rebatre, no ens ho hem d’empassar.

Qui vulgui dirigir un país que exposi
què farà per eradicar la fam al món, tot el demés és secundari.

I cadascú de nosaltres estiguem a
l’aguait per si hi ha algun veí que necessita una tassa de brou o
una embosta de farina…

L’ésser humà va néixer a l’Àfrica,
ja és hora que hi reneixi la humanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*