olor de maig

Quan l’aire es torna càlid i a la Plana domina el verd és el moment de reconèixer aquella olor inconfusible del mes de maig.

És una olor humil i discreta però persistent.

Te n’adones un dia qualsevol, un dia d’aquells enderiats de final de curs.

De sobte, com aquell qui no vol la cosa, t’arriba una flaire que identifiques a l’acte.

Llavors somrius i respires fondo i saludes l’entrada del temps clar.

El maig, a la Plana de Vic olores el blat que madura i l’ordi a punt de segar. Olores els primers gallarets que tenyeixen de vermell els marges. Olores la vida nova i et reconcilies amb allò que és essencial.

Deixes marxar qualsevol fredor estancada i et prepares per fruir de la generositat d’un altre estiu.

2 pensaments sobre “olor de maig

  1. I ací a Ciutat aquest aire càlid ens fa veure moltíssimes orenetes, i de bon matí les merles que t’anuncíen que aviat sortirà el sol, i les flors dels balcons i terrasses ens mostren uns colors meravellosos i les flors es van obrint, i les olors de l’hort del veí del costat, llimoners, mongeteres, nesprers.

    Hem deixat, crec que ara sí la fredor, i la porta del meu balconet és oberta bat a bat i vaig mirant un cel blavíssim.

    Serà un molt bon día, segur. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*