HIVERN
- És temps de mirar cap endins i retrobar la
infantesa, posar aigua i engrunes de pa pels pardals enfredorits, fer
escudella i carn d’olla i deixar la casa impregnada d’olor de llar.
-
És temps de començar de nou,
aprofitar l’embranzida de les dotze campanades per llençar-te cap a
l’aventura de ser millor per dins i per fora. -
És temps d’ordenar les teves
coses, els teus espais; buscar un lloc per a cada cosa i cada cosa
al seu lloc. -
És temps d’arraulir-te al sofà i
compartir lectures amb la Mixeta que es fa lloc ben a prop teu i amb
el seu suau ronqueig et regala placidesa. -
Temps de descobrir que el millor
equip del món no és infal·lible però que això no t’importa
perquè tu tampoc no ho ets. Estimes aquest equip no pel que ha fet
o pel que farà sinó pel que és i això et basta. -
Temps per veure créixer els teus
fills, celebrar els aniversaris i sentir com la vida flueix. Meravellar-te de saber que encara que siguin lluny tu els segueixes
portant dins teu i no et fa falta que et truquin o t’escriguin per
saber com estan, el teu radar de mama detecta a més de mil
quilòmetres el seu estat d’ànim. -
I temps pel record… Aquell mantell blanc que cobria els bancs
de pedra de Puiglagulla, aquell silenci dels ‘parracs’ de neu quan
queien lentament i constant, aquell vi calent que ens deixaven veure
abans d’anar a arrencar naps, aquell gest del meu pare passejant la
mula per la plaça perquè l’endemà la Salut i jo endevinéssim per
on havien vingut els Reis, aquella plata amb els regals que ens portava la mama al quarto i que ens inundava de felicitat; eren uns
regals minsos però mai no ens ho van semblar, al contrari, la
penúria econòmica era substituïda amb tant d’amor que ens sentíem
les nenes més afortunades del món.
El vídeo me l’ha enviat la germana Regina de Sant Benet de Montserrat. És fet al Miracle.
Els
monjos del Santuari del Miracle (Solsonès) organitzen unes trobades
per respirar l’alè de la creació seguint els cicles de les quatre
estacions, a través de la interiorització i la pregària, del
cinema i la música, de caminar i de la cuina…