ella

Recorda que des de sempre ha sigut com
és ara i es reconeix en el tarannà dels seus pares.

El pare
sempre ple d’energia, sempre insaciable, agosarat, valent i un xic
idealista malgrat el fort arrelament a la terra que va conrear tant
de temps.

La mare pacient, bondadosa i noble, una dona també valenta
de la manera que saben ser valentes les dones, a peu dret i amb la
mirada sempre més lluny i més endins. Amb aquell estimar que a
voltes semblava auster però que era molt sòlid.

Pensa que ha
tingut sort malgrat els moments costeruts.
Com quan a voltes la
decepció se li fa present o com quan voldria veure i abraçar als
qui més estima i són lluny.

Fa tres dies que és a casa amb
grip i li agradaria saber si és la grip A. Somriu pensant que ja li
estaria bé, ella que va proposar a la Teresa Forcades que li mirés
si era convenient vacunar-se o no i mira quin batibull s’ha muntat!

Respira fondo i guaita el termòmetre, marca 36°, visca! Si avui
al vespre no torna a pujar a 38° pensarà que l’homeopatia realment
fa miracles.

Desitja recuperar-se molt aviat sobretot perquè
aquests dies a la seva comarca hi ha el futur de Catalunya en joc i
ella hi està molt implicada.

Torna a somriure recordant aquella
tira on la Mafalda està enfebrada i al llit i quan per fi surt de
casa contenta i feliç veu que tots els altres s’han posat malalts.

Li ha anat bé escriure, tenia un tap i els arbres no li deixaven
veure el bosc.

De sobte s’adona que li entra un sentiment de
tendresa i alegria.

Ostres, si és demà que ve en Joel!

4 pensaments sobre “ella

  1. Potser la ventada d’avui s’haurà endut del tot la  febre i el malestar… Ho espero. Bona pensada la teva de fer parlar na Teresa … Una abraçada.

  2. I ELLA, aquesta noia sensible, que fins dels moments de feblesa en sap treure el mes bo, atenta a la vida i que tant l’estima, es la meva amiga. Quina gran sort!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*