vacances

Les he començat a dalt del Castell de Cardona, fent memòria de Guifré el Pilós i també de la resistència de 1714.
Des d’aquí dalt t’adones de la sort de tenir una pàtria per estimar encara que estigui una mica malmesa.
Faig vacances i em vaig acostumant a ralentir el ritme frenètic de tot el curs, aprenc a posar pauses i a no rumiar.
Per fi un temps sense tenir la llista de coses per fer i que mai no s’acaba perquè el més urgent té prioritat.
Quin goig fer capvespres llargs amb bona companyia i tardes de relax i lectura apassionant i matins tranquils i somnolents.
Us desitjo el millor per aquest estiu.
I… desitjo també que fitxem l’Ibrahimovic!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*