180º de platja




Ran de mar, un grup de
quatre se saluden efusivament, estan contents de trobar-se. Són tres senyores i
un senyor, tenen el parlar de Girona i fa goig de sentir. L’home es diu Joan i
el feliciten.

Més enrera, família de tres. Tenen un posat força avorrit. M’adono que és el
primer dia de vacances d’escola i ja troben que el nen és un pesat. El pare
llença mirades furtives cap a la noia de la parella que hi ha un xic més enllà.

Darrera meu en línia recta, una senyora major, sola, lluint sense manies el
topless. Se la veu bé, gaudint del sol i del mar.

Més cap a l’esquerra, acaben d’arribar dues senyores grans, són estrangeres, ja
fa dies que paren el sol perquè tenen un color ben torrat.

Tornem a ser ran de mar, aquí hi ha una parella de mitjana edat, sense fills.
Ella llegeix La bona vida d’Àlex Rovira, em pregunto si li deu satisfer
aquesta lectura però no mostra cap emoció. Penso que aquest és un llibre
d’aquells de llegir-los amb un llapis a punt per subratllar allò que vols
recordar, no?

Ara guaito el mar, mogut i suggestiu… m’hi vaig a capbussar!



2 pensaments sobre “180º de platja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*