gràcies Barça!
Sense categoria
Bon
dia Culers de tot
el món! I enhorabona per ser d’aquesta mena.
Un dels
titulars que més m’agrada és el del web del Barça
que diu: “El futbol és així (2-6)”
És simple,
però ho diu tot. El futbol és d’aquesta manera que ha anat jugant
tota la temporada el Barça d’en Pep i que ahir va arribar a l’apoteosi.
Es pot
guanyar molts partits i no fer futbol és clar, però el futbol és
el toc, la complicitat, l’alegria, la tècnica, la tàctica,
l’habilitat, la rapidesa, la força, el talent, la humilitat, la
persistència, la generositat, la valentia, el sentiment i el
compromís del Barça.
Mai no
ho oblidarem, gràcies Pep i gràcies Barça 🙂
Si havera perdut ho havorieu passat malament, oi.
Moltes vegades l’esport no és just, i jo també vaig arribar a pensar, amb el 2-3, que encara remuntarien de “xiripa”. Però per una vegada es va fer justícia (bé, el més just hauria estat encara un resultat amb més gols del Barça).
Visca el Barça i visca Catalunya!!
Ni el teu 0-4, ni el meu 2-3.
2 a 6! Golejada als vomitòrios de l’estadi blanc que prou negres deurien quedar i molls de llàgrimes. Golejada històrica i premi Cum Laude al nostre Guardiola que ha convertit el futbol en art i al nostre Barça en un equip de luxe. En una sola temporada hem pogut dir al món futbolístic quin és el joc que arrenca passions i eleva l’esport a la categoria d’espectacle sublim.
Visca en Pep!
Visca el Barça!
Hola Carme.
El que vaig veure dissabte no sé si ho veure mai més. Avui he vist el tiet Joan que té noranta anys i les ha vistes de tots colors i m’ha dit que no havia vist mai res igual i era un dels detractors d’en Pep perquè no es deia Van der Pep von Hucha. Llavors tot hauria estat meravellós.
Jo estic content, però, tu em coneixes molt crec, i sé que hauria donat per bona la derrota del Barça per una victòria del Vic a la Champions. Ahir vaig plorar com un nen o com una dona. Però, què carai, els homes també plorem i, a vegades, encara que d’amagat, molt i més dels que ens podem pensar tots plegats. Ahir vaig plorar. I que un barcelonista com jo s’hauria estimat més una derrota del Barça al Bernabeu que la derrota cruel del Vic davant del Reus penso que és molt significatiu. jo vaig portar molts anys aquell escut durant molts anys. Tot i així, trista la derrota per mi i pels afeccionats del Vic però també estic content pels afeccionats del Reus i del Baix Camp. L’esport és sempre esport..
A reveure.
Ramon.
El futbol és així, que després d’una victòria al bernabéu i a stamford bridge es crea la mateixa alegria i ganes de compartir-la que en una festa com cap d’any, nadal…
Em, van enviar per mail el so dels cotxes i la gent del carrer. Impressionant!!!!