Abraçades que curen
Segueixo la sèrie Kyle XY i crec que era la setmana passada que succeïa que el protagonista curava a una amiga gràcies al poder de la seva abraçada.
Normalment no trobes persones amb els poders d’en Kyle, però sí que trobes curació emocional i física en les abraçades, en les paraules, en el mar, en les mirades, en els somriures, en les complicitats, en els records…
Aquests dies, però, no em trec del cap que voldria ser el personatge de la sèrie per tornar la salut a aquesta mare que lluita entre la vida i la mort.
Em miro la seva filla petita i m’adono del difícil que deu ser estar tants dies l’una sense l’altra.
Em causa una tendresa infinita la seva fragilitat. Penso que ella deu saber perfectament que la seva mare està patint, encara que ningú li hagi dit, encara que tothom faci l’impossible per distreure-la.
La nena sap que la vida de la mare penja d’un fil perquè entre mares i fills hi ha aquesta unió per sobre de tot i de tothom que és per sempre.
Diuen que estem fets de pols d’estels.
Mirar el cel a la nit m’ho confirma. Brillant en l’infinit hi ha els estels que em van ensenyar a caminar, a abraçaçar, a fer de mestra, a ser…
Hi ha algunes persones que s’entesten a viure amorrades a terra i pretenen amorrar-hi als qui tenen al costat. Són infelices i fan llàstima.
La vida, que és curta, massa curta a vegades! La podem fer ampla i llavors veiem que s’ho val.
Una abraçada 🙂
*Carme