Arxiu mensual: novembre de 2016

llums i foscors del procés

El Pare Miquel Estradé deia sovint una frase que sempre més he recordat. Deia, no reneguis en moments de foscor, d’allò que has vist clar en moments de llum.

Aquests dies m’ha vingut al cap, m’hi han fet pensar aquestes persones, poques, que passen fàcilment de l’infern al nirvana.

Això passa amb el procés i també amb el Barça. També passa amb en Guardiola, amb l’escola i potser també amb els amics.

Hi ha gent que li costa saber ser feliç i de seguida renuncia a mantenir una fidelitat als sentiments que el fan estar a gust per poder avançar-se a una catàstrofe, tot per poder dir allò tan inútil de, jo ja ho havia dit que passaria.

Si els de la CUP i els de Junts pel sí tenen disparitat d’idees sobre un tema, no s’esperen pacientment i pacífica que el sentit comú els porti al terme mig . De seguida s’abraonen a la crítica i a més a més es fan les víctimes com si fossin els primers afectats. Tant que hem treballat i ara aquests ninyatus ho fotran tot enlaire! Tant d’esforç i ara aquests del peix al cove ho tornaran a rebentar!

Jo no hi entro en aquests alts i baixos, gaudeixo del procés, penso que som privilegiats, és un regal i no en renegaré.

S’ha de saber confiar en les persones que estiren el carro, hem de ser molt valents perquè si no ens arronsem, guanyarem!

Estic convençuda que aquests rondinaires de caire apocalíptic que he descrit, seran els que votaran sí en el seu moment i seran els primers de penjar-se la medalla d’haver treballat més que ningú per la República. Ja m’està bé!

Però ara que no em vinguin a tirar per terra la gran il·lusió que em fa estar a punt de ser ciutadana d’una Catalunya lliure!