Arxiu mensual: juny de 2015

jubilació d’una amiga mestra

Quan em jubili, sé que enyoraré fer de mestra, crec que és el que sé fer.

Enyoraré les files que fan els nens per entrar, amb aquella inevitable pugna per ser els primers.

La curiositat en els seus ulls i el repte que suposa estar a l’altura del que esperen de tu que sempre és el màxim.

També enyoraré el goig de sentir que de tant en tant l’encertes i fas que ensenyar i aprendre sigui recíproc.

I aquelles hores del pati que sempre les troben massa curtes; o les converses amb els companys mentre fas el cafè, amb les dèries de cadascú que de vegades es fan comunes.

I els cicles anuals que des de l’escola sempre tenen tant sentit.

Enyoraré aquest nosaltres que cada escola sap crear; aquest parlar en plural perquè sempre ens impliquem en tot i per a tothom.

Aquest tirar del carro perquè sí, aquesta generositat i aquesta lluita incansable per la dignitat de l’escola.

T’enyorarem a tu Dolors, però sabem que sabràs celebrar amb joia el teu jubileu.

Per molts anys!

s’acosta el solstici

Estimo aquests dies esperançats, aquests dies que són la prèvia de tantes coses.

S’acaba el curs, els nens i nenes s’han fet grans. Els de sisè marxen a l’institut amb aquesta barreja d’il·lusió i nostàlgia. Ens els mirem orgullosos d’haver sigut els seus mestres.

També és fantàstic gaudir d’aquest Barça. Quina passada! Compartir sentiment de felicitat amb milions de persones.

I després la bogeria de fer possible l’impossible, el 27S, la porta de la llibertat per Catalunya.

Aquest any, triplet i independència!

I això viscut des de la majestuosa plaça de Vic encara fa més goig.