Arxiu mensual: juliol de 2012

estiu a manats

Un dels plaers de l’estiu és anar a la casa que era dels meus pares i veure com el tiet Joan té cura de l’hort i de tot el que se’n deriva.

Aquest dia, em vaig quedar embadalida amb els manats d’alls que havia fet.
Vaig pensar que la gent que són del terròs no s’arronsen per res i troben solució per tot.
Veieu com amb un cordill, quatre totxanes i quatre pinzells vells ha fet una obra d’art.

El tiet, com feia el meu pare, consagra el temps conreant el seu ofici amb un amor senzill, sobri, natural i perfecte.

Quanta bellesa hi ha en la vellesa de les persones que saben estimar!
 

dir les coses pel seu nom

Llegeixo a Vilaweb que la ministra francesa ha declarat que el Canigou es digui Canigó. Fantàstic!

M’ha fet recordar allò del ‘Pic dels tres hereus‘ que als mapes espanyols el van traduir com a ‘pico muy feliz‘.

És que són unes espases amb les llengües…

Dir les coses pel seu nom, mostrar-nos ferms i tal com som, no vendre’ns a l’enemic abans que ens vulgui comprar i tot, parlar català per defecte, construir consens social sempre, mobilitzar-nos: marxa per la independència / assemblea nacional catalana…

Tot això i la imaginació de cadascú ens portarà a l’Estat independent que ens mereixem.

Per cert, ja heu ‘encès la flama’? Aneu AQUÍ