Arxiu mensual: febrer de 2012

Tots som Barça

Què tens Barça?
T’han xuclat l’alegria i tot et costa molt més, oi?
El Real Madrid, amb tota la seva maquinària d’estat, ha aconseguit passar-te per sobre a la competició de lliga. No ha tingut pietat perquè sap qui ets i a qui representes.

El Barça som nosaltres i el Madrid són ells. Més clar, l’aigua! 

El seu orgull fanàtic ha buscat tots els altaveus possibles i els ha anat inflant dia rere dia de mentides, recels i sospites.

Cansa tant que contínuament t’aboquin odi i menyspreu que no m’estranyaria que, inconscientment, al final diguessis: Voleu la lliga? Doncs aquí la teniu. 

Tant debò els Culers fóssim com cal! Si almenys no practiquéssim l’autoodi i et féssim costat a les verdes i a les madures!

Si almenys els catalans (tant se val d’on vinguem), empenyéssim el país cap a la independència i alliberéssim Catalunya d’aquesta Espanya que ens anorrea i encara en fa befa.

I si deixéssim de ser burros d’una vegada?

Tots som Barça!

Ara és un moment únic pel nostre país i per qui ens representa al món.
Estimem a qui ens ensenya a persistir amb elegància i amb tendresa.
Defensem el que és nostre perquè ningú no ho farà per nosaltres.

Ànims Barça! Ànims Pep!
Junts durem aquest nostre petit país a la independència i després… que ens vinguin al darrera amb un flabiol sonant!

persistim amb alegria

El grip (a casa sempre ho dèiem en masculí), m’obliga a fer una pausa i aprofito per prendre’m temps per a mi.

La solitud, quan és circumstancial i volguda, crea una intimitat que t’atrau. 

Penso en els reptes personals i col·lectius i refermo que el millor de la vida és senzillament viure.

Però viure és implicar-se i sentir aquest petit sotrac a la porta de l’estómac quan t’adones que alguna cosa et surt bé. Això ho deia Tàpies. M’hi vaig sentir molt identificada quan ell ho explicava al “T de Tàpies”. 

Jo fa temps que tinc detectada aquesta sensació i per mi és senzillament alegria. Moltes vegades dic que tinc l’alegria a dins i sé perquè és.
És quan tu, la teva gent o el país fa alguna cosa que ens fa reeixir, fer un pas endavant, sortir-se’n malgrat tot.

L’alegria és el combustible que ens fa falta per ser imparables i la trobem en l’estima per allò que fem i sobretot per allò que som.