Arxiu mensual: setembre de 2011

Tant debò sigui musica

Tant debò sigui música el que haguem de sentir li va dir ahir la Terribas a en Guardiola.
Música però de la bona és la que han de sentir persones amb tanta dignitat i passió per la feina ben feta com el nostre primer entrenador del Barça.
Ahir mentre l’escoltava emocionada i embadalida enyorava molt el meu pare. Que content que estaria. De fet, veia la seva mirada dibuixada en el rostre del pare d’en Pep i sentia que en el fons, els homes bons, són molt iguals.
Són persones sense enveja, sense rancor, amb coratge, amb esperança i amb paciència. Són homes i dones generosos i tenaços; no els fa mandra llevar-se d’hora per pencar i persistir fins fer un país imparable.
I els altres, els de la cantarella de la mediocritat i l’enveja que s’amaguin i es consumeixin ells sols i que ens estalviïn si us plau els seus raonaments estúpids que proven de desacreditar la bona gent que fa bona feina i que estima la seva gent i el seu país.

#somescola #jonoacato

“Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb
naturalitat la llengua dels meus pares.

Desconfiaré sempre de qui em
negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l’han salvat
perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

.

I sempre, però sempre, plantaré cara.”

(Gran Carles Capdevila. Gràcies! 🙂