Arxiu mensual: setembre de 2010

per molts anys!

Quan, a l’Escola de Mestres, vaig topar amb aquell noi que cantava ‘So qui so’ vaig començar a dibuixar un futur on la música ha estat un constant i càlid rerafons.

La vida s’ha fet ample al teu costat i n’estic orgullosa.

Gràcies per la teva tendresa i la teva tenacitat per fer millor tot el que t’envolta.

Continuem creixent junts 🙂

el joc de viure

Jugar per divertir-se és sa i crea complicitats.
Jugar t’exigeix de viure el present i això és bo.

M’agrada la connotació positiva del verb jugar.

El Barça de Guardiola juga a futbol.

Admiro en Pep Guardiola, és capaç de fer creure a cada jugador del Barça que el seu joc té sentit i val la pena.

Cada dia veig jugar els nens i nenes a l’Escola.
Jugar és un aprenentatge també, com tot.
De jugar se n’aprèn jugant.

Hauria d’estar prohibit jugar brut.
Llençar els tacs contra el turmell del jugador contrari és una inhumanitat.

De vegades passant pels canals de la TV, trobo una sèrie antiga on hi surt la Cristina d’en Guardiola. Es diu ‘El joc de viure’. Em fa gràcia veure actors que eren ben jovenets i ara són del tot reconeguts.

No sé el per què del títol.
Jo l’he copiat perquè m’ha vingut al cap quan he vist en Joel i en Lluís ben feliços jugant amb l’iPad.

I que duri!

troballa: “Cal Barber”

Aquest estiu he fet una troballa molt agradable.
He descobert una taverna de qualitat.
Diu el cuiner (que abans era barber) que el secret està en usar bona matèria primera i no espatllar-la.

Vaig descobrir aquest recer davant del mar un vespre de juny que caminava pel passeig de St. Antoni.
Em va captivar el tracte, l’ambient i… el pop amb espàrrecs verds!

Hi he portat parets i amics i tothom copsa aquest aire d’autenticitat, aquest ser de la terra, aquest bon humor i aquest gust per la feina ben feta.

Aquells dies que “la Roja” ocupava totes les pantalles, a Cal Barber hi havia un cartell que deia: espai lliure de futbol.

Però la setmana passada en tornant de Palamós vaig veure que tenien un cartell que deia: avui obrim a les 18:00 pel Barça!

M’agraden les persones que donen significat a allò que succeeix en el dia a dia. Em captiva la gent que fa fàcil l’art de la comunicació.
Admiro aquest gest de servir un senzill plat de ceba i tomaca i fer-lo exquisit.

Ah i si de sobte topeu amb alguna pena per rosegar, feu com jo, compartiu-la amb gent que estimeu tot fent-hi un gin tònic català i veureu com s’esvaeix.

…i recorda que la vida és teva.



Tinc un clavell per tu,
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que…

Tinc un clavell per tu,
si és que tens el cor malalt d’amor,
o el cap malalt de món,
o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix…

Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.

Tinc un clavell per tu,
sé que potser em poso on no puc,
però un somriure teu
em faria un sant amb la feina acabada. I és així que…

Tinc un clavell per tu.
Apa! Pren-lo, doncs.
Per què esperar més,
mira que el temps passa. I tanmateix…

Tens un clavell per mi,
que a voltes tinc pena al cor
i tristesa als ulls
i em sembla tan difícil un poc de llum.

Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.

representar Osona? Candidatura de la Catalunya Central?

Quan tot l’esforç i tota la il·lusió es transformen en un número a la llista de SCI (oficiosament el 34), t’adones que no ha estat el que et pensaves.

Se’m va venir a buscar per representar Osona a les primàries de solidaritat catalana.
I després no hi ha hagut ni temps ni dedicació per posar contingut a aquesta proposta transversal que ha acabat diluïda i minimitzada darrera les altres candidatures d’Osona.

S’havia d’haver fet bé o no fer aquesta Candidatura.

Mai no se’ns va potenciar ni reconèixer com a candidatura dels representants de la Catalunya Central, al contrari, estàvem sense nom i sense identificació en la publicitació i al web constàvem així:


Candidatura d’equip. Carme Vilaró i Rovira / Mercè Feliu i Hurtado / Lluís Torner i Pous”

També es va fer arribar massa tard a Barcelona. No sé el per què.

I res, ja està.

Però deixo un missatge aquí perquè qui sigui frare prengui candela:
S’ha de ser més respectuós amb la il·lusió i la dedicació de les persones a les ‘causes perdudes’.
Si volem guanyar la independència, no podem jugar amb els sentiments dels que tenen la valentia de presentar una candidatura ni amb els que tenen la gosadia de votar-los.

Amb la bona fe de les persones no s’hi juga. I menys si és en nom de la democràcia i la llibertat.

A totes i tots els que heu dipositat el vot per nosaltres… moltes gràcies de tot cor. Té mèrit perquè era difícil de trobar-nos.

-resultats x barcelona-

compàs d’espera

Sóc a l’hotel diagonal Zero.
Ja falta poc perquè es proclami la llista de candidats de Solidaritat Catalana per la Indepèndència.
Estic emocionada.
Sigui quin sigui el resultat, seguiré treballant tant com pugui i amb la mateixa il·lusió del primer dia.

Mentre faig temps, repasso les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés que avui faria 86 anys:

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment. 

No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits, 

em passen certes coses. Tinc el desig de tu. 

Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria. 

No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida. 

Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria. 

No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he de dir 

amb certa negligència. No puc dir el teu nom. 

No és un desig tan sols sexual, conjugal. 

És el desig del riu, i el llençol, i la brossa. 

És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre, 

i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila. 

De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. 

I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta. 


 Del “Llibre d’exilis”,1971.

El dret a decidir o les primàries de Solidaritat Catalana.

Diumenge passat vaig ésser escollida representant d’Osona per formar part de la candidatura unitària d’Osona, el Bages i el Berguedà.

La sensació aquesta de treballar per portar la pàtria a la independència és indescriptible.

La reconec aquesta sensació. Aquest pessigolleig a la panxa, aquesta escalfor al pit, aquest desig de compartir amb tothom les emocions que es desborden.

Quan treballàvem pel referèndum del 13D ja era això, ja era real com ara, entre tots ho vam fer real. Vam aconseguir la credibilitat necessària perquè tothom se’n sentis protagonista. Per això mentre els vots omplien les urnes els somni de la independència es feia més plausible.

Ahir L’Alfons López Tena tornava a ser a l’escenari de la plaça de Vic. Qui ho havia de dir!
Quan aquella nit del 13 de desembre, gelada i emboirada, l’Alfons L. Tena va proclamar els resultats i va dir “…que Déu els beneeixi, visca Catalunya lliure!” unes volves de neu petites i rodones van emblanquinar els nostres cabells i les nostres bufandes i van posar aquell toc de màgia que acompanya sempre les coses realment importants.

Què haurem de fer perquè aquesta vegada, des de la candidatura de la coalició de Solidaritat Catalana per la Independència, es puguin proclamar els resultats i també sembli una benedicció?

Doncs en primer lloc anar demà a VOTAR per elegir els candidats i candidates que hem de formar part o no de la llista al Parlament de Catalunya.

I en segon lloc perdre la por i creure que el moment de ser un Estat independent és ara, que tenim l’oportunitat i la responsabilitat de proclamar la independència de la nostra Nació. I seriem covards si no ho féssim.

Quan ahir vaig ser convidada a pujar a l’escenari de la Plaça Major de Vic em vaig adonar que guanyaríem si aconseguíem comunicar a la gent que en aquest ‘partit’ no hi ha gent de dalt i gent de baix. Tothom és igual perquè tothom pot decidir.

Cadascun de vosaltres, si sou simpatitzants i/o adherits, demà podeu fer aquest gest democràtic i il·lusionant, podeu escollir els millors representants per dur la pàtria cap a la independència.

Fins demà! (passaré llista eh!:)

Us espero de 9 a 14 hores al col·legi electoral situat al

Hotel Diagonal Zero

Plaça de Llevant, s/n (davant del Fòrum, al final
de la Diagonal)

Barcelona

http://www.hoteldiagonalzero.com/ca/ubicacio.php

La Plaça de Vic ha dit SI. DEMÀ toca votar a les PRIMÀRIES!

Quin goig que feia!
Estic molt contenta 🙂

ELECCIONS
PRIMÀRIES DE SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

 

DISSABTE
4 DE SETEMBRE

 

A ON ES POT
VOTAR?

Les
persones adherides a Solidaritat Catalana per la Independència residents a les comarques
de la circumscripció (província) de Barcelona podran exercir el dret a vot de
9 a
14 hores
al col·legi electoral situat al

Hotel Diagonal Zero

Plaça de Llevant, s/n (davant del Fòrum, al final de la Diagonal)

Barcelona

http://www.hoteldiagonalzero.com/ca/ubicacio.php

 

Hi pots arribar amb
la
Línia L4 del metro de Barcelona, parada
El Maresme-Fòrum”.

 

QUI POT
VOTAR?

 

Poden
votar en les eleccions primàries totes les persones adherides
i els simpatitzants
a Solidaritat Catalana per la Independència
fins el dimarts 31 d’agost a les 24 hores.

 

Serà
considerada adherida
tota persona que hagi donat el seu compte
corrent a través del formulari del web o que  hagi satisfet la quota
mínima anual a través d’un ingrés bancari. Les quotes es giraran més endavant,
pel simple fet d’haver donat el vostre compte corrent ja sou considerats
adherits.


Les persones
simpatitzants
han
de canviar a la condició d’adherits per poder votar
. Ho
poden fer fins al mateix dia de les eleccions:

 

1) omplint el
formulari web de nou amb tots els camps requerits per l’adhesió i posant
el seu compte corrent per domiciliar la quota.

 

2) fent una
transferència bancària amb el concepte “Quota 2010” al compte
corrent que apareix al web www.solidaritatcatalana.cat
 (cal conservar el resguard del pagament).

 

3) pagant en efectiu la quota anual al
mateix col·legi electoral el dia 4 de setembre
.


La quota mínima anual és de 20€.

 

 

COM ES POT
VOTAR?

 

 

Es podrà
votar fins un màxim de 15 candidatures -individuals o d’equip, a
Barcelona i de 5 a Girona, Lleida i Tarragona.

 

A cada seu
electoral hi haurà voluntaris que informaran sobre el sistema de votació de les
candidatures i sobre qualsevol dubte que puguin tenir els electors a l’hora
d’exercir el seu dret a vot.