Arxiu mensual: agost de 2010

aires de solidaritat

Ahir, vaig ser a Manresa a l’acte de SI al teatre ‘dels Carlins’.

Hi havia gentada i es respiraven aires de solidaritat.

En tornant reflexionava sobre aquest món de la política.

Pensava que si jo havia presentat candidatura era perquè una colla d’amics i amigues m’havien empès, cert; però també per dues coses més.

Primer perquè sento que puc fer-ho, m’hi veig capaç.

I segon perquè crec profundament que amb Solidaritat Catalana podem dur Catalunya a ser el proper estat lliure d’Europa.

Només cal per part de tothom molta, molta generositat.
És difícil, ja ho sé.
Les persones generoses, per més que n’hi hagi, semblen escasses a l’hora d’engegar un moviment d’aquestes dimensions.

Reivindico la generositat… una bella qualitat que ens menarà envers la llibertat.

He guanyat!

Quina
il·lusió!
Sóc la candidata d’Osona per formar tiquet electoral amb les comarques del
Bages, el Berguedà i l’Anoia.
He obtingut 30 vots.
L’Antoni Pladevall 28 vots.
Els altres candidats han obtingut 1 vot i 0 vots.

Felicito de tot cor a l’Antoni Pladevall, ha anat just com no empatem eh!
Felicito també molt especialment per la bona feina
d’organització i per la seva capacitat de treball i
il·lusió a
l’equip dels dos
Jordis i en Marçal Orri.
Agraeixo als companys adherits a SI d’Osona que hagin vingut, un diumenge
d’agost perdent-se el primer partit de lliga del Barça, a votar-nos. Té mèrit
eh!
Estic molt contenta.
És un pas per Catalunya i em sento afortunada de poder fer-lo.
Gràcies pel recolzament.
Continuarem treballant juntes i junts fins que tinguem la pàtria lliure i
sobirana.

eleccions primàries de Solidaritat Catalana per la Independència de les comarques d?Osona, el Bages, l?Anoia i el Berguedà

Bon
dia!

Avui a Osona fem eleccions ‘primàries de primàries’.
Som
quatre candidats que ens oferim per formar tiquet electoral amb les
comarques del Bages, el Berguedà i l’Anoia.

Si
sou tan amables de votar-me per ser la candidata d’Osona per
Solidaritat Catalana per la Independència us espero AVUI
diumenge
29 d’agost a partir de les 19:30 h fins a les 22:00 h a Vic, a “La
Central”, plaça Vicenç Albert Ballester s/n (abans d’arribar
als semàfors d’entrada a Vic des de la carretera de Manlleu- seu
d’ Òmnium).

Es
va creure convenient presentar una candidatura entre aquestes
comarques d’Osona, el Bages, l’Anoia i el Berguedà formada per un
candidat o candidata per comarca i respectant l’ordre següent: 1r
Osona, 2n Bages, 3r Anoia i 4t Berguedà.

Ja sé que avui
s’estrena el Barça a la lliga, però feu una escapadeta i veniu a
estrenar-vos també emetent el primer vot per Solidaritat
Catalana.

I que guanyi el/la millor!

candidatura per Solidaritat Catalana per la Independència

Avui em poso a disposició dels adherits de Solidaritat Catalana per la Independència per poder ésser escollida com a candidata a les llistes al Parlament de Catalunya.


El motiu és molt senzill. Desitjo la llibertat i la sobirania per Catalunya i em comprometo a treballar de valent per aconseguir-ho. Hauria de ser
ara, a la propera legislatura.

El coratge per fer aquest pas l’he tret, en part del fet de ser voluntària en l’organització del referèndum del 13D a Osona perquè això em va permetre albirar com seria la nostra nació si gaudíssim d’Estat propi.

Va ser un luxe treballar colze a colze amb l’Alfons López Tena, admiro la seva capacitat, responsabilitat i generositat.

A ells (Alfons, Laporta i Uriel) els agraeixo que ara hagin obert aquesta via participativa perquè tothom pugui treballar per la causa de la llibertat de Catalunya de la manera més democràtica que existeix.

Ara Solidaritat Catalana per la Independència ens ofereix l’oportunitat d’abastar el somni i val la pena que aquest cop, junts, ho fem possible.

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”

(M M Marçal)

cuinar

M’agrada cuinar.

El que més m’agrada és l’acte social de compartir la taula amb un bon menjar.
Penso que hi ha una gran diferència entre compartir un bon menjar en un restaurant o compartir-lo a casa. A casa és molt millor perquè llavors el menjar és una ofrena.

Cuinar també és un ritual. M’agraden els rituals.

De tant en tant experimento amb nous plats i aquest estiu la novetat és la pasta ‘frutti di mare’.

Sobre aquesta recepta, jo hi he aplicat aquells tocs que observava quan veia cuinar la meva mare, llavors jo no sabia que em farien tant servei.

És molt divertit cuinar si disposes de temps i bons comensals.

Val la pena aprofitar els dies de vacances, aquests dies que no hi ha cap mena de pressa, per reinventar una recepta i fer-ne l’excusa per aplegar al voltant de taula aquelles persones que ens són imprescindibles per adonar-nos que tot té sentit.

passeig d’estiu

A les 9:00 surto de casa,

a les 9:08 sóc a Plaça Catalunya,

a les 9:12 passo per davant del Refugi de Pescadors,

a les 9:24 entro al passeig de Palamós

a les 9:32 sóc a Can Joan amb aquest magnífic esmorzar que dóna Força interior 😉

venir de l’hort

De vegades ‘vinc de l’hort’.

Ahir mateix vaig anar a collir tomàquets, mongetes, cogombres, enciams, pebrots, bitxos i unes quantes patates i cebes que havia arrencat el tiet Joan.

El tiet se’n cuida des que va morir el papa i a la meva germana i a mi ens agrada recollir-ne els fruits que encara tenen el gust de la terra dels nostres pares.

Hi ha altre gent que ‘venen de l’hort’ però amb el significat d’ignorar una notícia coneguda de tothom.

Seria el cas d’Oriol Pujol que parlava aquest matí per la ràdio i semblava ben al marge del que està passant, ell confia que trauran la majoria i ni es planteja cap pacte.

També ‘ve de l’hort’ en Carretero que no sembla gens afectat per la moguda independentista, com si no anés amb ell la cosa. També xerrava per la ràdio i també mantenia una distància amb la realitat estranya, com forçada.
Diu que estan tots molt ben units dintre de Reagrupament, i què més!
No m’agrada com actua en Carretero, sembla que tot li rellisqui. Em sap greu perquè conec persones que es van mobilitzar amb la seva proposta perquè li van donar credibilitat.
A veure si fa un gest que l’honori i s’afegeix a Solidaritat Catalana.

El que no ‘ve de l’hort’ perquè sembla que té clar el que passa és el Sr. Carod. Jo si fos d’ell tampoc faria campanya per un partit que m’ha maltractat.
Mira, també es podria afegir a SI. M’agradaria que ho fes.

Apa, me’n vaig a menjar un vellut de tomàquet (recepta Ruscalleda) que he fet amb els tomàquets més madurs que vaig collir ahir.

Us convidaria però encara no dóna per tant això dels blocs 🙂

temps d’estiu

Aquest any no tenim unes vacances plàcides perquè estem pendents del flux que durà Catalunya a ser un estat.

Som conscients del moment, de l’ara i és molt engrescador.

Però el ‘servei a la pàtria’ no quita que tinguem temps per reposar i temps per caminar.

Temps per conversar i temps per callar.

Temps per assolir la verdor del cim i temps per endinsar-nos en la blavor del mar.

Temps per sentir tot allò que el soroll de la pressa ens havia amagat.

Reposeu força que ens espera una tardor apassionant!

17 anys

La ‘nena’ gran de la meva amiga avui fa 17 anys.
Per molts anys Georgina!

Aquest és un moment màgic, quan tot el món gira entorn de la joia de viure.

Els fills créixen i ens regalen pinzellades de nosaltres mateixes.
Jo les gaudeixo molt aquests dies de retrobament amb la meva ‘nena’ i el meu ‘nen’.
Penso que la vida és generosa i a voltes, quan més ho necessites, es fa ample.

Bona nit :)*

17 ans

Une femme une enfant

Qui ne sait rien encore

Et découvre son corps

Que le soleil enivre

Et que la nuit délivre

17 ans

Un sourire innocent

Et le regard docile

Sous un rideau de cils

Mais une faim de loup

Et une soif de tout

17 ans

Des seins de satin blanc

Semblent narguer le vent

De leur charme insolent

17 ans

Et prendre encore le temps

Le temps de refuser

Le monde organisé

Et faire à l’heure présente

Un aujourd’hui qui chante

17 ans

Et vivre à chaque instant

Ses caprices d’enfant

Ses désirs exigeants

17 ans

J’étais adolescent

Et je le suis encore

En découvrant ton corps

Comme un fruit éclaté

Comme un cri révolté

17 ans déjà

17 ans tu n’as

Que 17 ans

Mon amour

Mon enfant

(G.Moustaki)

el ‘tempo’ de CiU i la nostra pressa

(resposta al cunyat convergent: http://blocs.mesvilaweb.cat/Albert)

Estimat cunyat,

No crec que sigui el tempo, no és pas el grau de velocitat el que encalla els convergents, el que us passa és que no us trobeu còmodes amb la partitura.

No t’enganyis Albert, CiU no té el coratge necessari per encarar el
repte que us hem plantejat el  milió i mig de persones que el dia 10 vam
cridar independència.

Necessitem homes valents i dones valentes perquè es posin al capdavant i
sense complexos portin a la nostra dissortada pàtria a ser un estat
lliure.
A l’Uriel no el conec, però confio plenament en l’Alfons López Tena i també confio en Jan Laporta, ambdos tenen les qualitats i capacitats que fan falta per aquesta empresa tan difícil.

De veritat et creus això tan gastat dels terminis que diu en Puig? Et
penses que en Mas i en Duran (quan acabi d’esmorzar) tenen algun altre
interès que no sigui ‘refer ponts entre Espanya i Catalunya’?

És penós això de que els convergents no us baralleu per saber quan
‘fareu el salt cap a posicions més fermes’; això només vol dir que ningú es
vol moure! Tothom quiet que sembla que cauran 68 diputats oi?
Com diu aquell “quin patacassu” que rebreu.

Veig que pateixes per la ‘poca’ preparació que tindran (o tindrem;) els
diputats de Solidaritat Catalana… creu-me, no hi ha el llistó gaire
alt al parlament actual eh!
Jo en conec més d’una i més de dues que passarien la mà per la cara a qualsevol dels diputats vostres.

I quin mal hi ha que en Laporta respongui a en Partal dient que si hi ha una majoria de diputats suficient el mes de gener ja podríem ser independents?

‘La independència no es demana, és proclama i
es defensa’, llavors vindrà la tasca laboriosa i apassionant de
construir l’estat, el nostre estat, el millor estat d’Europa, el que
haurà nascut des de la base més democràtica i il·lusionada, el que acollirà els que són del nord i del sud, el més generós, el més noble i el més valent.

Aleshores, tal com diu el meu cunyat Ramon, totes les cobles de Catalunya
entonaran a l’uníson la sardana ‘Somni’ i arreu sabran que ja som lliures,
que hem vençut la por, que mai més ens podran ofegar amb el poder
esclafador d’un estat repressiu i reprimit, empobrit per la pròpia
mesquinesa, buit i tronat.

I jo miraré el cel i somriuré a aquells que m’han precedit perquè ells
van mantenir la força de la nostra nació tot llaurant la terra i segant
el blat, treballant a bosc i fent piles de carbó, perdent les collites
per culpa de les pedregades i tornant a sembrar sense defallir, amb la
tenacitat que només la gent autèntica té.

Senyors Mas, Montilla
i tots els que els aneu al darrere, us dic una cosa: encara que ho
intenteu per tots els mitjans, no aconseguireu abaratir-nos el somni.
Som massa persones que hi creiem i som massa a prop d’aconseguir-ho.

Una abraçada.
*Carme