Arxiu mensual: febrer de 2010

Qui abaixa el llistó?

Jo també aplaudeixo ‘a tots els pares que es van posar un nivell alt perquè els seus fills fan avançar aquest món’.
És molt difícil manejar la dicotomia de qui són els que dimiteixen primer i no voldria semblar cooperativista perquè no ho sóc.
Però jo, en això dels nivells, em decanto a favor dels mestres.
Hi ha, per desgràcia, massa pares i mares que no posen límits i també són massa els que llavors en culpen als demés, avis, mestres, companys….
Des de l’Escola ens fem un tip d’explicar que hem d’anar tots a la una o l’educació perd el sentit.
Els nens i nenes de 0 a 16 anys necessiten pares i mestres amb coherència, optimisme i que posin límits.
A més necessiten que aquestes persones se sàpiguen vulnerables i per tant no els faci por de dir tant sovint com faci falta, ho sento, m’he equivocat, tornem-ho a provar.
I això dir-ho amb respecte, tranquil·litati i amb serenitat.

ESPRIU



Ara digueu: «La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.»
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els
mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: «Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.»
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest
poble.»

Jornades Escoles 0/12

La gent que ens dediquem al noble ofici d’educar som un reducte de bones intencions. Per això, des del 1999 ens hem anat trobant i debatent i conversant i aprenent a ser millors i a compartir el que fem.

He après moltes coses assistint a aquestes Jornades any rera any, per exemple que tot aprenentatge requereix el nostre esforç per ensenyar-lo i l’esforç dels alumnes per aprendre’l, el que vol dir que no només hem d’avaluar els alumnes si no aprenen, ens hem d’avaluar a nosaltres primer.

He après que en la nostra relació amb els nens i les nenes i també entre els mestres hi ha massa peròs i hi hauria d’haver més perquès. De vegades tendim a aigualir el bon vi amb uns rajolinets d’aigua i no caldria, oi?

I he après d’en Jaume Cela aquestes belles paraules:
“I després de tot, quan el pas del temps hagi donat nous relleus al record de la nostra vida escolar quedarà sobretot el Tíber, que no és altra cosa que aquells moments que el nen o nena es van sentir acollits, escoltats, acaronats i estimats.”

A totes les mestres i a tots els mestres obstinats a cercar moments de complicitat us dedico aquest post.

Foto: La Montserrat, l’Ariadna, la Lurdes i Jo el passat 30 de gener a la cloenda de les X Jornades d’Escoles 0/12

28 F – Tornem a fer campanya!

La bona gent de Santa Maria d’Oló han comptat amb nosaltres i amb molt de gust els hem donat un cop de mà.

Això m’ha permès tornar a sentir l’emoció de veure homes i dones, nois i noies, avis i iaies disposats a fer el gest de votar per la independència de Catalunya.

També m’ha permès tornar a sentir a l’Alfons López Tena, és extraordinari. La de coses que vaig aprendre divendres passat a la conferència que es veu a la foto i al sopar posterior que… no us explicaré 😉