Arxiu mensual: gener de 2010

HIVERN

  • És temps de mirar cap endins i retrobar la
    infantesa, posar aigua i engrunes de pa pels pardals enfredorits, fer
    escudella i carn d’olla i deixar la casa impregnada d’olor de llar.
  • És temps de començar de nou,
    aprofitar l’embranzida de les dotze campanades per llençar-te cap a
    l’aventura de ser millor per dins i per fora.

  • És temps d’ordenar les teves
    coses, els teus espais; buscar un lloc per a cada cosa i cada cosa
    al seu lloc.

  • És temps d’arraulir-te al sofà i
    compartir lectures amb la Mixeta que es fa lloc ben a prop teu i amb
    el seu suau ronqueig et regala placidesa.

  • Temps de descobrir que el millor
    equip del món no és infal·lible però que això no t’importa
    perquè tu tampoc no ho ets. Estimes aquest equip no pel que ha fet
    o pel que farà sinó pel que és i això et basta.

  • Temps per veure créixer els teus
    fills, celebrar els aniversaris i sentir com la vida flueix. Meravellar-te de saber que encara que siguin lluny tu els segueixes
    portant dins teu i no et fa falta que et truquin o t’escriguin per
    saber com estan, el teu radar de mama detecta a més de mil
    quilòmetres el seu estat d’ànim.

  • I temps pel record… Aquell mantell blanc que cobria els bancs
    de pedra de Puiglagulla, aquell silenci dels ‘parracs’ de neu quan
    queien lentament i constant, aquell vi calent que ens deixaven veure
    abans d’anar a arrencar naps, aquell gest del meu pare passejant la
    mula per la plaça perquè l’endemà la Salut i jo endevinéssim per
    on havien vingut els Reis, aquella plata amb els regals que ens portava la mama al quarto i que ens inundava de felicitat; eren uns
    regals minsos però mai no ens ho van semblar, al contrari, la
    penúria econòmica era substituïda amb tant d’amor que ens sentíem
    les nenes més afortunades del món.


El vídeo me l’ha enviat la germana Regina de Sant Benet de Montserrat. És fet al Miracle.

Els
monjos del Santuari del Miracle (Solsonès) organitzen unes trobades
per respirar l’alè de la creació seguint els cicles de les quatre
estacions, a través de la interiorització i la pregària, del
cinema i la música, de caminar i de la cuina…

Un any 10

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. Ara ja podem parlar clar, ja no
    som marginals; la independència és més que possible, és
    probable. No hem d’afluixar ni en la nostra tasca diària a favor
    del somni ni tampoc hem d’abaixar les expectatives. Ho volem tot,
    volem ser un estat; però no un estat qualsevol, volem ser el millor
    estat d’Europa, un estat democràtic amb tot el que això significa
    o hauria de significar. Hem de ser l’ànima d’Europa.

  2. Hem de primfilar el nostre vot en
    les properes eleccions. De qui ens representi al parlament en depèn
    l’acompliment del nostre anhel. Siguem astuts, fem pressió; els
    nostres polítics han de sentir el nostre alè al clatell per no
    adormir-se.

  3. Siguem generosos amb el nostre fer
    i desfer de cada dia. Sapiguem treballar fent la feina ben feta.
    Sigui la feina que sigui la podem fer amb desídia o amb aquella
    dosi de voluntat que canvia l’entorn més proper i el fa més
    habitable. Hi ha moltes persones al nostre voltant que no poden
    treballar, elles es mereixen que fem la nostra feina bé.

  4. I procurem desfer els malentesos
    abans que el nus s’hagi embolicat tant que no trobem el cap. Moltes
    baralles d’aquestes que es fan eternes tenen un punt d’inici ínfim.

  5. Regalem temps a qui més estimem,
    temps del bo; d’aquell sense presses, d’aquell que hi ha torns per
    escoltar i per parlar. Perdem el temps amb les persones més
    properes, no les oblidem en la nostra pressa.

  6. Regalem-nos temps a nosaltres
    mateixos. Que quan siguis a casa puguis desconnectar de la TV però
    també i més important, desconnectem de la rentadora, la planxa, la
    cuina, els armaris…

  7. I dormir, hem de saber dormir.
    Diuen que allarguen la vida tres coses: dormir, fer exercici moderat
    cada dia i tenir il·lusió. Dormir més, això és el que em fa
    falta!

  8. Trepitjar més la terra, estimar
    el bosc a la tardor, els prats a la primavera, el mar a l’estiu i
    els rius a l’hivern. És la nostra font de vida i no l’hem de
    malmetre.

  9. Guaitar més el cel, contemplar
    postes de sol bigarrades i lluminoses, dialogar amb la lluna
    resplendent, comptar estrelles i anomenar-les pel seu nom. Sentir
    més sovint que només som pols d’estels.

  10. I per acabar, permeteu-me la
    llicència. El 10 és per en Messi i per tot el Barça. Per l’equip
    que han creat en Laporta i en Guardiola. Gaudim tots d’aquest
    present, un present que ara és, més que mai, un regal.

 

Que tingueu tots, amics i amigues
blocaires de Can Vilaweb i també tothom qui passa per aquí, un any
10!

 

(foto: A Montserrat començant aquest
any 10)