Arxiu mensual: abril de 2009

mar

Avui he passat la tarda davant del mar.
La solitud, la lectura, el soroll de les onades, l’olor…

Tot mena cap a una placidesa que és gust de retrobar de tant en tant quan et
regales una pausa i fas una escapada.

Ens hem de cuidar!

Aniversari


Hi ha dies que t’obliguen a la reflexió del pas del temps, del sentit
de la vida, de la calidesa de les presències i l’enyorament de les absències.
Hi ha dies que una imatge captada del reflex del món en un bassal del camí et
fa adonar que pot ser que algun cop, fins i tot mirant a terra, vegis el cel.
Hi ha dies que tens la certesa que la gent que estimes no només formen part de
la teva vida sinó que elles són la teva vida.
Hi ha dies que t’identifiques amb les paraules del poeta:

“Facilitat
i felicitat són xifres

que busquen els qui canten
dins una gàbia. Però si,
per a mantenir el foc,
us cal agafar una brasa
encesa, poseu-vos cendra
al tou de la mà.

I, de la tristesa,
feu-ne llenya.”

(Brossa)

Barça 4 – Bayern 0

Ahir vaig anar al Camp Nou… ufff! Em vaig enamorar del Barça.
 
Dic enamorar perquè certament és la definició que més s’adiu a tot el que fas pel teu equip.

Et disfresses amb bufandes al cap, pancartes penjades, banderes estelades. Vas saludant a tothom qui trobes per les rondes i duu una identificació culer.

Fas cara d’il·luminat i saltes i crides i sents aquella emoció que et  fa pessigolles a la panxa com quan eres infant i esperaves la nit de reis.

Ahir era al Camp perquè la meva amiga Carme em va regalar l’entrada. Totes dues vam gaudir d’aquesta passió pel futbol que compartim des del primer dia que ens vam conèixer. Era l’època de Cruyff jugador i n’érem fans incondicionals.

Ostres… quin Barça que tenim! Però res de tot això fora possible sense algú que ha tornat a casa i ara ens regala la seva saviesa, bonesa i honestedat.
Gràcies Pep Guardiola, m’encanta que també actuïs a vegades “a cop calent” i agraeixo de tot cor que transmetis a tothom que tot això que fan els teus jugadors és gràcies a l’esforç, la dedicació i les ganes de fer la feina ben feta.
Pep, t’has d’estimar molt el Barça i Catalunya per ser capaç d’emprendre aquest repte.
Tu, més que ningú es mereix els tres títols. I si no, això d’ahir per exemple, ja s’ho val.

Aquest és el nostre Barça i ens en sentim orgulloses.

Amb un equip així sembla més fàcil, més assequible i més propera la ruta cap a la llibertat.

Antoni Bassas

Quin goig tornar a sentir “la veu”.

Va venir a Vic a parlar de comunicació i educació.
Amb aquell posat afable i creïble, amb aquell toc d’humor, amb aquell amor per
la feina ben feta, amb aquella vitalitat de periodista hàbil.
Amb aquell aire de Tavertet i amb aquella passió per la comunicació.

Ai… et trobo a faltar.