Arxiu mensual: març de 2009

ESPINÀS – LURI

Una nit de primavera a Vic…

Mentre arribava la remor de la celebració de la copa d’hoquei a la plaça.
Els que érem a la Tralla ens deixàvem endur per l’onada d’optimisme sensat i honest de Gregorio Luri i alhora ens sentíem caminants fent ruta pels camins que ens marca l’atzar al costat de Josep M. Espinàs.

Estraordinària combinació de talent i convicció.

Amb persones així tot és possible.

Impressionant l’Espinàs per la saviesa i la bonesa. Brillant en Luri per la seva valentia de declarar sense complexos el seu amor per l’escola pública i teixir una xarxa de possibilitats per recuperar-la.

I… visca el CP Vic!!

Xesco Boix

A la memòria del nostre estimat Xesco.

Una persona extraordinària amb qui els meus primers alumnes vam compartir tardes vives i plenes de sentit en el nostre racó meravellós a l’antiga escola de Seva.
En Xesco arribava amb la seva guitarra, amb la seva gorra i amb el seu cor ample i llavors tots sentíem que l’escola era autèntica i que la vida era una aventura fascinant.
Estic segura que aquests dies, els meus nens i nenes de Seva hauran sentit molt endins del cor aquella bri d’il·lusió i aquella força que ens transmetia en Xesco.

Hauran respirat a fons i hauran sentit la fiblada d’enyorament però alhora hauran tornat a recordar que cada instant pot ser màgic si ens ho proposem.
Us dedico aquest post estimades i estimats alumnes.
Vosaltres sou sempre el meu punt de referència i d’estímul per continuar amb aquest bellíssim ofici de mestra.

vora mar

Avui he anat a veure el mar, feia bonança i era gust passejar per la platja.

El meu pare dèia que era de secà, jo també en sóc però m’he acostumat al mar i em fa sentir bé.

El mar t’enganxa a la natura potser una mica més que el bosc, perquè el mar imposa i té misteri i sedueix.

I també provoca records i alhora eixampla horitzons.

I et fa properes les persones que enyores i et retorna les seves paraules sàvies: … hay que caminar hacia la hora perfecta con la cabeza erguida y el ritmo justo que da compás a los sueños… (Pepe Rubianes)

Pepe Rubianes… et trobem a faltar


He andado muchos caminos,
he abierto muchas veredas,
he navegado en cien mares
y atracado en cien riberas.

En todas partes he visto
caravanas de tristeza,
soberbios y melancòlicos
borrachos de sombra negra,

y pedantones al paño
que miran, callan y piensan
que saben, porque no beben
el vino de las tabernas.

Mala gente que camina
y va apestando la tierra…

Y en todas partes he visto
gentes que danzan o juegan
cuando pueden, y laboran
sus cuatro palmos de tierra.

Nunca, si llegan a un sitio,
preguntan adònde llegan.
Cuando caminan, cabalgan
a lomos de mula vieja,

y no conocen la prisa
ni aun en los días de fiesta.
Donde hay vino, beben vino;
donde no hay vino, agua fresca

Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan,
y en un día como tantos
descansan bajo la tierra.

(Antonio Machado)