Arxiu mensual: novembre de 2008

taller de mares

(text en motiu de la cloenda del taller de mares)

Un bon dia del curs passat, va venir la Roser a
l’Escola per fer-nos la proposta d’un Taller de Mares que oferia
el Consell Comarcal.

De seguida ens hi vàrem agafar perquè l’activitat
ens semblava escaient i engrescadora.

Des de l’AMPA van pensar que
podrien tenyir i estampar samarretes amb el lema del curs: 25 anys
(d’escola) i fer-ne una per a cada nen i nena, unes 150 en total.

Ens va sortir rodo!

Tant pel que fa al resultat final, com pel procés
per dur-lo a terme.

A l’Escola de Santa Eugènia, hi ha de moment
poques famílies vingudes de fora de Catalunya. Es poden comptar amb
els dits de les mans!

Però totes elles van respondre a la nostra invitació
amb total disponibilitat.

Van venir les tres mares poloneses i dues d’aquestes
van fer seguir també a les seves mares. Va venir la mare magribina i
va venir la mare romanesa. Totes aquestes juntament amb les altres
mares, i un avi i tot, feien una vintena de persones totes elles
disposades a anar per feina i alhora passar-s’ho bé.

Venien els dimarts i els dijous del tercer trimestre,
a la tarda de 3 a 5 i omplien l’aula de plàstica de mil tons i
colors (i mai millor dit).

El que de bon primer era una tímida presència per
algunes de les mares o iaies, ben aviat es va convertir en un
treballar plegats, colze a colze, per posar color a aquella peça
blanca per alguns dels seus fills.

Tots junts per un objectiu final generós, vet aquí
un dels secrets de la integració.

Jo, quan els pujava a veure per fer algunes fotos,
endevinava entre elles mirades de plena complicitat. Em vaig adonar
de que si hi ha la voluntat de veure a l’altre com un altre jo, no
hi ha barreres que hi valguin.

Baixava l’escala tot sentint a dins meu aquell
poema preciós de la Joana Raspall que diu …


Si
haguessis nascut

en una
altra terra,

Podries
ser blanc,

podries
ser negre…

Un altre
país

fora casa
teva,

i diries
“sí”

en una
altra llengua.

T’hauries
criat

d’una
altra manera

més
bona, potser,

potser
més dolenta.

Tindries
més sort

o potser
més pega…

Tindries
amics

i jocs
d’altra mena;

duries
vestits

de sac o
de seda,

sabates
de pell

o tosca
espardenya,

o aniries
nu

perdut
per la selva.

 

Podries
llegir

contes o
poemes

o no
tenir llibres

ni saber
de lletra.

Podries
menjar

coses
llamineres

o només
crostons

eixuts de
pa negre.

Podries…,
podries…

Per tot
això pensa

que
importa tenir

LES MANS
BEN OBERTES

i ajudar
qui ve

fugint de
la guerra,

fugint
del dolor

i de la
pobresa.

Si tu
fossis nat

a la seva
terra

la
tristesa d’ell

podria
ser teva.

 


Moltes gràcies a totes vosaltres que ens heu permès
de fer escola en majúscules.

Amb la vostra força ens feu creure i ens feu
treballar per un món millor on viure-hi tothom amb igualtat
d’oportunitats i amb la mateixa esperança.


 

 

 

QUERÓS

Els meus pares eren de Querós, la meva mare del Molí de Querós i el meu pare de Montdois.

Quan es van casar, van anar a viure a la Querosa.

Quan van fer la presa al Ter, van anar a viure a Managès (Tavertet), allà vaig néixer.

A Managès hi passaven moltes pedregades i les collites eren escasses.

El
dia de Santa Llúcia de l’any 1962 vam anar a viure al Santuari de
Puig-l’agulla [“amb només una vaca, una mula, un carro amb quatre
mobles i quinze mil peles de deute”] deia el meu pare.

Vam ser a Puig-l’agulla fins el 1987, 25 anys.

Ara visc a Vic i des d’aquí, amb aquesta finestra al món, us saludo afectuosament 🙂