Arxiu mensual: octubre de 2008

reflex de tardor

En les branques que es mouen pel vent. En la brusquina que cau. En els caçadors que esperen el senglar a collet.
En els vespres que s’allarguen. En els silencis de les converses.
En els gols d’aquest Barça que tant t’agradaria.
En els meus projectes i anhels i també en la meva solitud i el meu desconcert.
En els bolets que trobo on em vas ensenyar que eren.
En aquest dinar que he fet avui i que em diries que és bo.
En els concerts dels teus nets on els teus ulls brillaven d’il·lusió.

En el somriure dels meus fills.
En la complicitat de les persones properes.
En la força dels amics.
En la meva família.

En la meva esperança

En la meva vida

Hi ets tu.

la pissarra

Aquesta setmana he après coses a l’escola. He après
que els nens i nenes poden estar tant o més motivats si els expliques, (per
exemple, les zones climàtiques i les estacions) fent servir la vella tècnica de
dibuixar a la pissarra amb guixos de colors i/o blancs.
Quan els veia tan interessats, fent preguntes i amb ganes de sortir ells a la
pissarra pensava que a vegades la tècnica posa una mica de barrera entre mestra
i alumnes.
No em mal interpreteu, jo sóc de les de fer servir el canó per projectar i
explicar o bé l’ordinador per practicar i si tinguéssim pissarra digital segur
que l’aprofitaria tant com fos possible.
Però del que m’he adonat és que una cosa no treu l’altra i que a vegades la
senzillesa dels instruments pot afavorir un aprenentatge més càlid, més proper
i per tant més significatiu.
Bon cap de setmana!

tardor

Torna la tardor i amb ella les rutines
quotidianes.

Torna el temps de fer el cor fort per allunyar la
malenconia.

Però també tornem a caçar bolets i tornem a
retrobar-nos amb les persones i amb les coses que ens fan estar
bé.

Tornem a sentir aquella il·lusió perduda gràcies a aquest
Dream Team d’en Pep i mica en mica ens marxa l’enyor del millor
jugador que hagi tingut mai el Barça de cara a fer-lo un club gran,
en Ronaldinho.

I tornem a l’escola i comença una nova aventura
que sempre és apassionant, l’aventura d’aprendre a ensenyar a
aprendre (un palíndrom fantàstic!).