Arxiu mensual: maig de 2008

caliu

Afecció,
passió, etc, extingida només aparentment.

Sempre m’ha agradat la paraula caliu i la seva definició en sentit figurat.
Aparentment tots mostrem correcció i serenitat, bé uns més que d’altres; però la majoria ens comportem.
Això no vol dir que les afeccions i les passions no hi siguin i és gust trobar aquells moments per deixar-te anar i gaudir-ne.

També
seria bo que com a poble deixéssim anar una mica la passió i
ensenyéssim les dents. Ja n’hi ha prou d’ajupir el cap i dir amén a tot
el que des de l’estat se’ns imposa. Els insults i les befes que des
dels mitjans espanyolistes ens arriben dia rere dia i haurien de tenir
alguna resposta contundent per part nostra.
No n’hi ha prou de que
individualment estiguem més o menys bé. Catalunya ens necessita.
Unim-nos amb els nostres germans de llengua i construïm i país lliure i
sense complexos.
No devem res a ningú. Amb 300 anys de submissió ja hem pagat tots els nostres possibles pecats home!
És que sempre estem pendents de que no se’ns enfadin com si això arreglés alguna cosa. No anem bé.
El partit d’avui de Catalunya-Argentina per exemple, per què no juga en Bojan? Doncs perquè no s’enfadin els espanyols. Malfet!
No podriem començar per aquests petits detalls i anar construint la nostra nació a la nostra manera?
No tenim cap persona que pugui liderar una reconstrucció nacional amb dos dits de front?
Mira
que en tenim de possibilitats i recursos en tots els àmbits! En esport,
en música, en ensenyament… el nostre potencial, la nostra afecció, la
nostra passió, etc, està extingida només aparentment.
Posem-nos a caminar!

25 anys de l?escola de Santa Eugènia


El proper 17 de maig, l’escola Jacint Verdaguer, de Santa
Eugènia de Berga, celebrarà el seu 25è aniversari amb una festa
que culminarà un curs que, ja de bon començament, ha tingut molt
present aquesta petita fita de la nostra història.

I per això, en
la festa de la setmana que ve hi volem concentrar totes les energies
acumulades durant aquest curs, i el reconeixement a tota la gent
–alumnes, mestres, pares i veïns i veïnes de Santa Eugènia de Berga- que
li han donat vida cada dia durant tot aquest temps.

La nostra
escola fa 25 anys, és jove, bonica, plena de força i amb un gran
futur per endavant. Els que som a dins cada dia, no ens adonem gaire
del pas dels anys perquè cada curs és un començament i a cada curs
hi ha nens i nenes que, amb dos o tres anys, arriben a l’escola amb
la mateixa il·lusió que 25 anys enrere ho feien els que començaven,
llavors una miqueta més grans.

L’escola Jacint Verdaguer té una particularitat que no la tenen
totes, és l’escola del poble de Santa Eugènia. Una escola i un
poble, això si que és un binomi fantàstic! Per això estem a les
portes d’un dia important per les persones de Santa Eugènia:
gairebé tothom, en un moment o altre, ha tingut contacte amb
l’escola i ara de ben segur que se sent aquest aniversari una mica
seu perquè o bé en són alumnes, o pares, o mares, o avis o
iaies… O potser van ser alumnes i ara ja són, directament, pares i
mares de l’escola.

Tots i totes els que han passat per la nostra escola han de saber
que en formaran part sempre més, perquè l’escola és viva, i té
memòria i té futur. I un dia tan especial com el 25è aniversari és
un gran moment per recordar-ho.

25 anys han servit per canviar moltes coses. Han canviat els
governs del nostre país i del nostre ajuntament. Han canviat els
mestres. Les generacions d’alumnes han anat passant i la primera
promoció ja s’acosta a la quarantena!

La nostra escola també ha canviat, no li fa por renovar-se i
arriscar. Cadascú de nosaltres l’hem feta canviar una mica. La fem
canviar els mestres i les mestres, perquè ella agafa el bo que tenim
cadascú i ho transmet als nens i nenes que ho esperen tot de
nosaltres. La fan canviar els alumnes, amb la seva peculiar manera de
veure el món, amb la seva innocència i la seva força, amb la seva
veritat i amb la seva honestedat. La fan canviar els pares, els avis,
les famílies que ens confieu l’educació de les persones que més
estimeu en aquest món. La fan canviar les institucions:
l’Ajuntament, que és proper i té cura de l’edifici i ens ajuda a
definir i portar projectes educatius endavant; i el Departament
d’Educació, marcant-nos el camí a seguir i esperonant-nos a
aprendre a ensenyar, a aprendre a aprendre, a innovar, a anar sempre
una mica més lluny.

Una bella amiga em deia la vida és curta, fem-la ample. No hi ha
res com fer el bell ofici de mestra per poder fer la vida ample. Ser
a l’escola et permet teixir una tela delicada però valenta de llaços
fets de petits detalls, de confiances dipositades, de petits
aconteixements quotidians que de mica en mica, sense ni
adonar-nos-en, ens fan créixer, ens fan aprendre moltes coses i ens
fan ser millors persones.

Ens agradaria pensar que tota la gent que ha estat vinculada a la
nostra escola d’una manera més directa durant aquests anys ja ha
estat convidada a la festa. Si no, sentiu-vos-hi des d’ara mateix i
preparem-nos per viure, el proper 17 de maig, una gran tarda, amb les
portes obertes a tothom, la presentació de les imatges dels 25 anys,
el sopar de germanor i un espectacle de màgia i ball per acabar.

A totes i tots els que sentiu que hi ha algun fil, invisible als
ulls, però que us uneix a la nostra escola, moltes gràcies. I per
molts anys!!”

Carme Vilaró Rovira

Directora