Vaig deixar el llibre. Llegia Faulkner. feia anys que el tenia oblidat. Dens, fort, les veus negres-blanques de Yoknapatawpha, el comtat que només pot trobar-se al mapa literari.
Vaig deixar el llibre. Havia sentit el cant d’un ocell, una merla potser. Què escriuria avui en Faulkner?. Vuitanta anys han passat, prop d’un segle en el còmput del temps, molts més en el temps social, i el racisme, l’anti-negre, segueix incrustat en la societat americana-blanca, la que nasqué feta de retalls i temé el color diferent del seu.
Mai no sabrem com descriuria avui Faulkner l’ànima del seu país, quan la dignitat i l’ètica que ell cercava sembla desapareguda. Retorno al llibre; la sintaxi espessa, les imatges superposades, la violència reprimida. L’infern existia i segueix existint a Yoknapatawpha, més enllà del sud.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!