Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

9 de maig de 2014
1 comentari

Un tresor anomenat “gaseta”

Quan Napoleó morí a l’illa de Santa Elena, la  notícia de la seva mort tardà dos mesos en arribar al continent europeu. Era l’any 1821. No hi havia telègraf ni diaris com avui els entenem ni agències que traduïssin i difonguessin la gran notícia. El temps corria depressa, les notícies no.

Durant segles la divulgació de fets importants, batalles, triomfs, morts, pestes, descobriments, coneixements o cataclismes arribaven de manera oral a les gents i el record d’alguns d’aquells herois i gestes s’immortalitzaren a través dels cants èpics. Tots els pobles han volgut tenir notícia dels fets propers o llunyans que succeïen i llurs governants els assabentaven o advertien puntualment de notícies que havien de conèixer, a Roma, per exemple, els avisos a la població s’escrivien sobre unes planxes blanques penjades a la plaça pública, eren “l’album”.

L’antecedent dels nostres diaris cal cercar-lo a l’àmbit medieval de la navegació i el comerç quan els mercaders i propietarisde vaixells rebien les notícies manuscrites dels preus de les mercaderies i dels incidents ocorreguts als mercats i trajectes marítims. Amb la invenció de la impremta aquelles “notícies comercials” es convertiren, originàriament a Venècia i Gènova al segle XVI, en els “avvisi”, un senzill full imprès de publicació setmanal amb notícies breus i confidencials per a subscriptors.
El preu dels “avvisi” era una “gazzetta”, una moneda de coure veneciana que donà nom a aquell full i més tard als diaris. Durant tres segles les “gazetes” foren el nom dels diaris oficials del Governs que monopolitzaren la publicació de notícies, monopoli que acabà al segle XIX amb la llibertat de premsa, la professió de periodista i la publicació de diaris tal com els entenem avui.

El mot “gazzetta”, “gaseta” en català, pervé de la paraula indo-persa “gaza”, “tresor”, d’aquí el nostre “gasiu”.

Internet ha ressucitat els vells “avvisi” amb una nova noció del que és la “notícia”, si avui hagués mort Napoleó, haguéssim compartit el últim instant de la seva vida en els nostres mòbils. Un lleuger xiulet ens hagués “avisat” de l’arribada de la gran notícia.

I malgrat tot, un bon diari és un tresor. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!