Anit, després de molts anys de no veure’n, ha vist en l’ungla d’un dit de la mà dreta una taca blanca, un nuvolet que de petita estimava perquè la mama li deia que era un retall del cel i el senyal que rebria un regal inesperat. I el petit regal sempre arribava. *
Ara sap que aquesta mena de taques té nom, un nom culte i elegantment grec, “leuconiquia”, ungla blanca. El retall de núvol, sense canviar ni de forma ni de mida, anirà enlairant-se fins al límit de creixença permesa de les ungles. I lleial a la nena que fou ella creu que la taca blanca és el senyal que rebrà un regal, potser al mes de setembre…
*De gran s’assabentà que per a d’altres nens la taca blanca era la demostració d’haver dit mentides, segons els deien llurs pares. La mama de la nena era genial!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!