1ª. La voluntat de la societat catalana indicà que CiU governés i que ERC fos la segona força política. Aquest ha estat un fet insòlit, per primer cop des de l’any 1978 el Govern i la primera força de l’oposició es declaren independentistes, el que té una transcendència política de la més gran envergadura. Transcendència i força que minvarien si les dues forces independentistes es fussionessin en un Govern.
2ª. Cal recordar que en el cas d’un Govern CiU-ERC el cap de l’oposició seria en Pere Navarro, secretari general del PSC, qualitat que el convertiria en cap “oficiós” de l’oposició “unionista”i que li atorgaria el dret de respondre en primer lloc al Govern. La dialèctica ideològica parlamentària Govern-oposició es traduïria en una confrontació entre dos blocs, “Independentista”- “Unionista”, el que oferiria una visió simplista i esbiaixada del procés endegat a aquells que a Espanya, Europa i el món l’observen.
Necessari i convenient és, en el temps actual, que ERC segueixi a l’oposició com a força primera, que des d’aquest posicionamenti segueixi recolzant el Govern dins i fora del Parlament i que hi mantingui una tensió equilibrada. Ja arribarà el moment que exigirà un govern fort pro-independència. No malbaratem els nostres triumfos, no ensenyem les nostres cartes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O sigui, que per vostè és més important el procés consultiu [de “consulta”, pas de “vinculació”] que no pas les matèries econòmico-socials… Tota una confessió de prioritats!
Personalment opino que un govern amb aquestes prioritats “consultives” es mereix enfonsar-se, i els seus electors que l’acompanyin… Sempre hi haurà algú que suri (els expresidents amb sous vitalicis, encerclats de cardenals i bisbes panxacontentes).
Atentament
Només en un cas excepcional s’ha de fer un govern d’unitat nacional, aplegant el màxim nombre de suports, dins i fora del Parlament. De moment encara no estem en aquesta situació excepcional, però no podem descartar que ens hi trobem en els propers mesos.
Tots voldriem un govern d’unitat independentista, pero crec que ERC compleix admirablement el seu paper d’aquesta manera
Tens tota la raó, cal mesurar cada pas abans de fer-lo.
Salut.
Una abraçada