Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

25 de març de 2011
4 comentaris

Tres Poetes. Tres estils. Una sola llengua. Clementina Arderiu (II)

Clementina Arderiu (1889-1976). Barcelona. Simbolista.

Primavera

He desertat de ma ribera
-oh, por, la por!-
la tendra fada remeiera
-remei i olor.
Per qui ens ha pres la primavera
no hi ha perdó.

Digueu-me sí,
digueu-me no.

Les flors abans escotorides
-abril, setí-
llangueixen com les nostres vides,
sense destí,
que ni de somnis són ardides
-ho eren ahir.

Massa dic no,
massa dic sí.

L’emboirament que ens acompanya
-ai, la claror!-
batalla perd, batalla guanya
-quina remor!.
La primavera se’ns fa estranya,
i el sí i el no.

Qui ens ha afollat la primavera
no té perdó.

(De “Sentiment de guerra”, 1936-50.)

 

  1.   Quina descripció tan sublim de la derrota!. Quina amargor exposada en les més belles paraules i en els més terrorífics sentiments!. Quin retrat tan perfecte de l’estat d’ànim d’un país vençut en plena negra nit i, en aquells moments, sense esperança de futur. Quin luxe, però, haver salvat els mots per retornar als compatriotes el delit de sobreviure per vèncer derrota i resignació. 

     Esperem en candeletes el tercer estil…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!