Coc Ràpid

Era el final del mil·lenni i res no succeí. Tot semblava tranquil, igual a l’ahir, sense cap transició anòmala, només el canvi numeral, any 1000, any 2000. No hi hagué senyals del temut, en altre temps, final de mil·lenni. Calma aparent, el consumisme creixent que ha convertit la compra en l’activitat cultural del temps d’oci donant-li un nom propi glamurós “el shoping” que ha arraconat el familiar i burgès “anar de tendes”.

Durant les primeres dues dècades del nou mil·lenni una nova fórmula de reconeixement ha omplert les xarxes socials i mitjans de comunicació, allò “viral”. Tot era viral : un “hashtag” (“l’etiqueta” amb el punt postmodern) es feia viral , un twit, un vídeo, una notícia breu, una imatge, una cançó, també una niciesa o frivolitat es feia viral, es repetia i clonava de manera vertiginosa. Anys virals. Havíem oblidat que l’era que vivim és l’era vírica segons la ciència. I ara hem sabut de manera cruel que allò viral que havíem instituït virtualment, que no tenia nom ni iconografia, és troba avui a la realitat, és la Realitat. Un brutal sarcasme.

La primera pandèmia del mil·lenni. Viral.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!