Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
La bella Tortosa, la Dertosa musulmana que conquerí Ramon Berenguer IV, amb la seva imponent fortalesa, la Suda, residència que fou dels nobles Montcada i dels cavallers templers, es mira en el mar Mediterrani, el mateix que en el llunyà Orient, a Síria, la terra avui ferida i esquinçada, retorna la imatge d’una altra ciutat, conquerida als musulmans per cavallers cristians que l’anomenen Tortosa, la Tartu’s àrab, la Tortosa d’Ultramar que protagonitza la cantiga 165 d’Alfonso X , la mateixa Tortosa que Torquato Tasso al cant primer del poema “Jerusalem alliberada” immortalitza, quan “Manda a Tortosa Dio l’Angelo”, il missagier celeste a li bianchi vesti…
La Tortosa de Síria a mitjans del segle XII és senyorejada per cavallers catalans de l’orde del Temple que hi construeixen un castell per mandat de Ramon II de Trípoli, per tal de substituir el que havia estat destruït pels turcs trenta anys abans, un document signat pels nobles Albert de Cabrera i Pere de Castellnou i els burgesos Ramon Català i Ponç Català en testimonia la catalanitat. Erigida Tortosa com a Bisbat el mateix segle els templaris construeixen l’esplèndida catedral de Nostra Senyora, donadora de grans miracles, lloc de pelegrinatge camí de Jerusalem que es converteix , caiguda aquella, en el lloc sagrat de les Terres Santes. La catedral romànica construïda com un lloc de culte i alhora com part de les fortificacions de la ciutat ha resistit els temps i és avui dempeus com un persistent testimoni de la nostra història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!