Els bacteris em sedueixen potser perquè em tenen colonitzada, els budells en són la prova, i perquè són éssers intel·ligents (tal com mesurem els humans la intel·ligència). Tenen el quarter general als meus budells des d’on es comuniquen amb la resta del cos, emmagatzenen informació, s’entenen amb senyals elèctrics i fins i tot, entre d’altres sorprenents comportaments, dibuixen circuïts sobre el coure. Nasqueren (és un dir) fa uns 3.500 milions d’anys, el que els ha permès ésser a tot arreu i amb formes diferents, com bastonets, cocs, espirals…. Diuen que un kilo del meu pes corporal és un kilo de bacteris.
Em colonitzaren en el moment de néixer, abans, a l’úter de la mare no en tenia cap, ni tan sols un bastonet. Aquest fet m’esgarrifa, evidencia que he nascut per a ésser l’hàbitat de centenars de milions de bastonets vius, els quals alimento i aixoplugo. Ho pressentia. Des de molt petita he tingut la sensació que jo habitava el meu cos i ara tinc la terrible certesa que un senzill sil·logisme pot certificar: “soc una colònia de bacteris”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!