Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

25 de novembre de 2015
1 comentari

Sidral

bebida_gaseosa 

La nena havia escoltat sovint al pare exclamar “… i s’organitzà un bon sidral!”. No era una expressió pròpia de la mare. “Un sidral” era cosa d’homes, de baralles verbals, de moments d’ebullició emocional, d’efervescència confusa. Al taller hi podia haver sidrals, al futbol n’hi havia, com demostra la revista humorística de l’any 1925 que tingué per nom “Sidral deportiu”. El “sidral” d’aquells anys és avui “un merder”, un gran enrenou.

El sidral era un acte tan efervescent com la beguda que li donà el nom, el “sidral”, la beguda creada el 1906 a Mèxic per n’Artur Mundet, el català nascut a Sant Antoni de Calonge que mai no oblidà el seu origen. El “Sidral Mundet”era una beguda dolça ,carbonatada, feta a partir del suc de poma, una mena de sidra que vulgué ésser una sidra axampanyada i acabà essent la beguda refrescant mexicana per antonomàsia, però no fou el “Sidral Mundet” mexicà la referència del “sidral” que molts diumenges s’organitzava als camps de futbol catalans sinó el “Sidral “, la llimonada efervescent de la gent treballadora, el granulat encapsulat en un modest cilindre de paper, una mescla d’àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i unes gotes d’essència de llimona i alcohol.

El sidral , el record fet de bombolles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!