Sybaris era una ciutat culta i rica, no més corrupta que d’altres, però el seu esplendor deixava a l’ombra les altres ciutats gregues i no li fou perdonat. Els sibarites, amants apassionats del luxe, ho eren també de la literatura, foren els creadors d’un gènere literari, “la fàbula sibarita”, breus apòlegs, gairebé epigrames, en ,en què els protagonistes són homes i no animals, a diferència de les fàbules d’Esop.
Les fàbules mostren la manera d’ésser i viure dels sibarites i el seu agut sentit autocrític. Aquesta n’és una mostra:
“Un pedagog sibarita, en companyia d’un deixeble, anava per un camí. El noi veié una figa i la collí. No ho hagués mai fet!.El mestre el renyà agrement; però d’una revolada li pren de la mà la figa … i se la menja.”
Sybaris i els sibarites foren objecte durant segles d’una campanya de desprestigi, el mateix Ciceró ho deixà escrit segles més tard reconeixent-ne el prestigi històric, però, malgrat les famoses “històries sibarites” que convertides en llegendes han arribat fins als nostres dies, la manera de viure del sibarita segueix essent proverbial.
Hedonisme, amor al luxe, finor del paladar del viure. “Sibarita”.