Coc Ràpid

“S’ha tornat tan contemplatiu que no s’ocupa de l’administració dels seus béns temporals i així els seus béns es perden i són destruïts…”

Així es planyia Donna Blanca, Blanca Picany, de l’abandó del seu espòs Ramon Llull, davant de l’alcalde de Ciutat de Mallorca el 13 de març de 1276; hi sol·licitava un administrador  i curador de les poques terres i guanys que Llull  deixà als fills, Domingo i Magdalena i a ella mateixa, abans d’iniciar els seus pelegrinatges i la seva obra . Blanca no tenia encara 40 anys, en feia uns 20 que s’havia casat amb el senescal i majordom del senyor rei de Mallorques, un matrimoni acordat per les famílies, hi aportà un gran dot en terres i cases que gran part Ramon les vengué quan decidí anar a estudiar, escriure i convèncer amb la paraula i la lletra “los infels e incrèduls a la veritat de la sancta fe catòlica”.

Pocs anys havia viscut amb l’espòs, només sis, i deu amb interferències, fins al 1274. “S’ha tornat tan contemplatiu…” digué. S’havia tornat contemplatiu i home pietós el mateix home que es confessà públicament”foll d’amor”, però no pas per ella; Ramon de jove fou home luxuriós, trobador mundà, perseguidor de dames casades o no, ” jo sóc aquell que, per tal que pogués haver los plaers de luxúria , me som moltes de vegades mès a perill de mort” escrigué. Nogensmenys tot acabà quan en la solitud de la cambra, improvisant una troba escrita en català per a una seva enamorada, Crist se li aparegué en la primera de les cinc visions que canviaren la vida de Llull i la de Blanca.

Potser Blanca s’esfereí quan s’assabentà que el seu espòs abans de retirar-se al puig de Randa  va fer  a Déu “oblació de mi mateix i de ma muller i de mos enfants” i dels seus béns. Ni preguntà ni fou preguntada.  I des de llavors i fins a la seva mort Blanca Picany no fou ni vídua ni casada, fou una dona abandonada de manera honorable … per un home sant.

1263-1276.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!